dimarts, 20 de desembre de 2011

Notes aleatòries sobre la governança econòmica europea

La setmana passada em van convidar a un seminari sobre governança econòmica europea. Aquestes són algunes de les reflexions que vaig fer (algunes les he anat comentant en el blog):

  • Alemanya, Espanya i Regne Unit: tinc simpatia per la posició alemanya i la britànica, com he explicat aquí i aquí. Sovint des d'Espanya s'oblida que, si no fos per la intervenció alemanya de fa un any i mig i per l'actuació del Banc Central Europeu (BCE), Espanya hauria fet fallida. Recordem també que gràcies a aquesta intervenció s'ha començat a racionalitzar la despesa pública i s'estan impulsant algunes reformes imprescindibles massa temps ajornades
  • Quan s'analitza el que ha fet el Regne Unit cal tenir present que els països de l'euro també han anteposat els seus interessos nacionals, i a més tenen la càrrega de la prova de que l'invent de l'euro funciona. La meva simpatia i comprensió cap a ells no vol dir que m'agradi el seu cop de porta, ja que ha complicat que s'implanti la solució acordada en la darrera cimera europea. Dit això el problema de la darrera cimera no va ser l'actuació britànica sinó que les solucions proposades van ser insuficients, difícils d'implantar i amb un calendari d'execució lluny del que la urgència de la situació requereix
  • Sóc escèptic davant de les noves regles que es volen imposar, entre altres raons perquè per exemple Espanya va seguir els criteris de Maastricht fins fa molt poc i això no ha evitat la situació actual, i Alemanya i França se les van saltar el 2003 i les noves regles no impedeixen que ho puguin tornar a fer
  • Cal incorporar una agenda de creixement a la Unió Europea, però sense oblidar que la prioritat immediata és evitar el col·lapse: hem de pensar en el llarg termini però sobretot solucionar el curt termini
  • Es parla molt dels obstacles polítics per crear eurobons i per ampliar el fons de rescat europeu, però s'obvien els obstacles econòmics que ho dificulten a l'extrem, ja que p.e. França està a punt de perdre la triple A, Bèlgica i molts altres països ja l'han perduda, etc.: com afectaria crear nous instruments o ampliar els actuals en la solvència dels no-PIIGS?
  • Sóc un europeista euroescèptic: cada vegada em sento més lluny d'aquesta Europa que s'està construint. Tot el que ve d'Europa sona a complicació i burocràcia (cara), i els que diuen que defensen Europa l'utilitzen com excusa per implantar polítiques imprescindibles però impopulars. Per això la idea de menys Europa (excepte com a element per mantenir la disciplina fiscal) és per mi cada vegada més atractiva
  • La solució final a la crisi europea ha de passar per l'austeritat fiscal, una política monetària expansiva del BCE (després de que l'austeritat fiscal estigui assegurada) i per resoldre definitivament el problema grec, via reestructuració del seu deute o deixar que faci fallida. Una autoritat financera única facilitaria molt les coses: com a europeista euroescèptic veig aquesta figura tan necessària com impossible

1 comentari:

Anònim ha dit...

Salva,
algú que s'autoanomena "europeista" no pot sentir, de cap manera, simpatia per l'enemic número 1 de la Europa Unida: Anglaterra, es clar.

Salut,
Santi