dimarts, 27 de desembre de 2011

Moments de qualitat: jo no els sento però ells parlen

Passejant amb l'Alex, en silenci, i de sobte em diu: 'Pare, estava parlant'. No entenc què em vol dir. 'Ah sí?' 'Sí, per dintre!' i s'assenyala el cap. 'I què deies?' 'Coses d'espies, no t'ho puc dir'...

Almenys parla amb ell mateix. La Vinyet ho fa amb la seva amiga imaginària, la Silence Please, que es veu que li parla en anglès i li demana que calli.

Fa uns dies vaig preguntar al Twitter (@salvagarcia) si m'havia de preocupar i no recordo qui em va dir que ho hauria de fer el dia que la Silence Please em fes callar a mi.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Vé a ser allò de: "si tu parles amb Déu cap problema, el problema vé si Déu parla amb tu" :)

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Clidice, prenc nota... :)