diumenge, 18 de desembre de 2011

La trobada (impossible?) entre CiU i ERC

Sóc un gran defensor d'un pacte nacional entre CiU i ERC: ho vaig ser durant l'època Pujol, durant el segon tripartit (sempre vaig defensar el primer tripartit i segueixo pensant que era l'opció correcta) i ho he estat en la nova etapa del President Mas.

Aquest país té dues opcions: anar (mal) tirant o fer un pas endavant.  Anar (mal) tirant ens porta a la situació actual, és a dir, al col·lapse, ofegats per un espoli i una deslleialtat permanent de l'estat.  I el pas endavant és impossible sense una majoria d'obediència catalana al Parlament, és a dir, sense un acord entre CiU i ERC (per ser precisos entre els partits d'obediència catalana caldria afegir Iniciativa, Solidaritat i Ciutadans).

Els pressupostos de la Generalitat són una nova oportunitat però no sóc gaire optimista.  La paradoxa és que per CiU i ERC la prioritat és el país i el país es beneficiaria d'un pacte entre ells, però per CiU és molt més fàcil pactar amb el PP per la seva proximitat ideològica en temes econòmics i per tenir bona relació amb el govern de l'estat, i per ERC és molt més senzill ser un partit d'oposició, oposar-se a les retallades i negar-se a qualsevol pacte amb CiU proposant condicions maximalistes i impossibles.  I així entre uns i altres la trobada és impossible i, de pas, donen un paper primordial al PP en la política catalana.

I així ens va.  I seguim discutim sobre si pintem la casa de color blau o vermell mentre la casa es crema.  I potser algun dia es posen d'acord però potser serà massa tard.  De fet, a dia d'avui, cada dia és un dia més massa tard.

S'han de restablir ponts i evitar retrets.  I cal, sobretot, generositat pels dos costats i establir un nivell de complicitat i confiança que ha d'anar molt més enllà de la propera llei i dels propers pressupostos.