Aquesta vegada és diferent?

Una de les grans mancances que tinc és que sé poca història (una altra és que conec poc el país). I ara, un pèl tard, he descobert que conèixer la història és una gran forma d'entendre millor el present.

Un exemple és la crisi econòmica actual. Hi ha consens entre molta gent: "aquesta vegada és diferent!". Segur?

Un llibre que recomano: "This Time Is Different: Eight Centuries of Financial Folly", de Kenneth Rogoff (antic economista en cap del FMI, el mateix que va dir que Catalunya, si fos un estat, seria un dels països més rics del món) i de Carmen Reinhart.

El títol, irònic, ho diu tot: a pesar del que molts afirmen aquesta crisi no és diferent. Té les seves singuralitats, és clar, però no és diferent. Hi ha patrons que es repeteixen en totes les crisis financeres.

És cert que tot i les similituds entre les crisis financeres aquestes evolucionen diferent en funció de la resposta dels poders públics, com explica de forma crítica Christina Romer al NYT ("A Financial Crisis Needn't Be a Noose"), però la història sovint es repeteix. Quan llegia en el llibre característiques comunes de moltes crisis em venia al cap la situació espanyola: múltiples indicadors que mostraven la creació de la bombolla, excés de deute privat, col·lapse dels ingressos fiscals, creixement dramàtic del deute públic, crisi bancària, crisi de deute sobirà... Us sona? Aquesta vegada és diferent?


La lliçó principal del llibre, com explica aquesta crítica del NYT, seria la següent:

So what is the message of This Time Is Different? In a nutshell, it is that too much debt is always dangerous. It's dangerous when a government borrows heavily from foreigners-but it's equally dangerous when a government borrows heavily from its own citizens. It's dangerous, too, when the private sector borrows heavily, whether from foreigners or from itself-for banks are basically institutions that borrow from their depositors, then make loans to others, and banking crises are among the most devastating shocks an economy can face.

El llibre és molt bo descrivint el que va passar i el que passa ara però no ataca a les possibles solucions. En aquest sentit, tornant a la història, fa temps que estic estudiant la gran depressió dels anys 30 i la dècada perduda del Japó. Hi ha moltes lliçons d'aquestes crisis: pensant amb la crisi actual, de la primera crisi em quedaria la necessitat de fer una política monetària expansiva via Banc Central Europeu, i de la segona la necessitat de tenir un sector financer sanejat.