diumenge, 6 de novembre de 2011

Sobre el referèndum interruptus de Grècia

Després dels meus darrers dos apunts sobre el referendum grec (aquí i aquí) no volia deixar el tema sense fer unes consideracions finals:
  • L’actual estructura política i econòmica (principalment la Unió Europea, i per extensió la Comissió Europea i el Banc Central Europeu) comporta uns dèficits democràtics greus, ja que moltes decisions no les prenen els ciutadans (aka Parlaments) sinó institucions que representen els seus interessos, bàsicament econòmics (influenciats també per influents lobbys econòmics). Però això no treu que són els propis Governs els que sovint utilitzen l’excusa d’Europa o els mercats per aplicar mesures que volen implantar però que no tenen prou valentia per explicar als ciutadans
  • Els grecs són uns tramposos: van fer trampes per entrar a l’euro i van tornar a fer trampes per amagar el seu deute. El frau fiscal és enorme (un exministre grec afirma que hi ha més Porsche Cayennes a Grècia que persones que declaren més de 50.000€ a l’any). El Govern grec i els seus ciutadans tenen una gran responsabilitat en el que està passant (i no dic "tota" per la incapacitat dels líders europeus de proposar una solució per Grècia fa ja un o dos anys, imposant unes condicions que Grècia mai podia complir; interessant al respecte aquest article al NYT "The Denials That Trapped Greece")
  • Convocar un referèndum és collonut, però crec que mai l’haurien pogut realitzar: dubto que l’oferta de condonar el 50% del seu deute seguís en peu per quan s’hagués realitzat el referèndum.  I clar que els grecs tenien dret a votar en referèndum si volien acceptar la reestructuració del seu deute, i també els alemanys podrien haver decidit votar en referèndum si volien seguir ajudant als grecs
Els grecs estan mirant, per sobre de tot, els seus interessos. I Alemanya i França també, i aquests interessos xoquen. Però el més important, qui es preocupa dels nostres interessos? Més que solidaritzar-nos amb Grècia, que estan on estan principalment per culpa seva, pensem en nosaltres.

Fa temps que dic que la situació grega és insostenible, i que seguir prestant diners a Grècia només serveix per mantenir viva la incertesa i per donar uns diners que no es recuperaran (perdent tots els ciutadans europeus, incloent els catalans). I els grecs tenen tot el dret del món a dir prou i no acceptar les condicions que imposa la UE i el FMI, i els creditors tenen el mateix dret a dir que, si no accepten les condicions, no els deixen més diners.

A mi, ara mateix, el que més em preocupa, és com es realitzarà la fallida de Grècia, és a dir, com ens afectarà. Com deia, és clau que això es faci de la forma més ordenada possible, i això ho veig gairebé impossible. I la fallida de Grècia arribarà, perquè en un moment donat ningú li deixarà diners (o els grec no acceptaran les condicions per rebre'ls), i això suposarà una greu crisi financera a Grècia, que contagiarà a bancs d’altres països (els que estan més afectats són els francesos, suïssos i alemanys), i afectarà a altres països, començant per Itàlia (tot i que Itàlia potser cau abans). I després d’Itàlia? Doncs els bancs francesos tenen molta exposició al deute públic italià.  I també està Espanya.  I també hi haurà altres afectats inesperats, com aquesta setmana ha passat amb MF Global (per mi la gran incertesa són els CDS sobre el deute grec, que s'activaran si no hi ha una reestructuració voluntària).

Si la fallida grega no és endreçada serà un cristo considerable. I fer-ho de forma endreçada és molt complicat. I que sigui endreçada no garanteix evitar el cristo.

Com deia fa uns dies:
(...) el que de veritat em preocupa són “els meus”, i “els meus” no troben feina, les seves empreses no remunten o tenen grans incerteses sobre el seu futur laboral. I sense perspectives de que la situació millori significativament a curt i mig termini.

Per tant, més enllà de la solidaritat amb els grecs, ara mateix quan penso en Grècia el que el preocupa és com això afecta a Catalunya.

5 comentaris:

mai9 ha dit...

dos comentaris sobre les teves consideracions:

1) "Els grecs miren pels seus interessos, i els alemanys pels seus." Sí, però la individualitat passa a molts llocs, el que és greu és que a Europa no tenim política. El referèndum grec prova que la política la tenim feta a nivell d'estat, i Europa són quatre que es troben i fan i desfant.

Dèficits democràtics a Europa? El que falta és que el veï no putegi el veï de sota i entengui que viuen al mateix edifici. O al final cau tot.

2) "Els grecs són uns tramposos." I els que van fer els papers per maquillar l'economia van ser els de Goldman Sachs. I són tots els països que tiren de beta del deute.

En una notícia relacionada: els que van liquidar Lehman Brothers, van cobrar una bestialitat.

Vull dir que jo el problema el veig amb els productes econòmics que ens hem inventat, i que si els saps fer, tu si que cobres en metàlic, i deixes un castell -econòmic- que no s'aguanta.

mai9 ha dit...

Per cert, respecte l'ex-cap de departament d'economia grec que diu que hi ha més Porsches que persones pagant impostos:

Això vol dir, primer, que amb els diners que els Alemanys 'prestaven' als grecs, ells els compraven cotxes. I com més cotxes venia l'alemany, més 'invertia' a Grècia. Ja em diràs. (com a mínim els catalans ho hem fet bé, i no demanem als castellans que ens tornin els diners)

Segon, el tema de pagar impostos és un tema que està al primer nivell a tot el món. Les multinacionals no paguen impostos. Tenen mil maneres d'evitar-los i mil advocats i economistes cobrant per saltar-se els impostos (tornem a Goldman Sachs).

I per això aquí vam treure l'impost de successions, perquè al final no es cobrava i pagava la classe mitja: els que quan es lleven al matí van a treballar enlloc de reunir-se amb l'advocat i l'assessor fiscal.

La nostra societat s'ha organitzat per cobrar impostos pel que treballa entenent que és la base de la societat, i avui ja no és així.

I això també es veu en internet: gent que fa coses sense cobrar a canvi. Gent que escriu un blog i no cobra res a canvi, gent que fa programes d'ordinador i no cobra a canvi. La pirateria és gent que fa coses amb absència de diners.

Carles Boix ha dit...

Ai, Salva. El nivell d'incompetencia politica es esgarrifos. Fa temps que els europeus haurien d'haver recapitalitzat els bancs (socialitzant-ne uns quants) i, un cop creat el tallafocs apropriat, gestionat una sortida ordenada de Grecia de l'euro. Tots n'hauriem sortit guanyant.
Carles

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Carles, un honor tenir-te pel blog! I efectivament, el lideratge europeu fa pena...

mai9, sense estar d'acord amb tu, creu-me que trobo molt interessants les teves reflexions

mai9 ha dit...

gràcies Salva :)

jo diria que el lideratge europeu fa pena perquè no n'hi ha, el que hi ha és la Merkel fent negocis a Europa sense que ningú li digui que no, només li pot dir que no un lideratge europeu.

Amb l'agreujant que el lideratge que veu la Merkel que ha de tenir és lideratge a Alemanya.