diumenge, 20 de novembre de 2011

Europeista euroescèptic

Sóc un europeista euroescèptic: voldria els Estats Units d’Europa i tenim una Unió Europea burocratitzada, amorfa, cara i ineficient. I un euro que ha estat un error, per la manca de política fiscal comuna i per l’assimetria de cicles econòmics en la zona euro.

Durant molts anys vam criticar als britànics per no voler l’euro i per les seves reticències a una major integració europea, i hem de reconèixer que són ells els que tenien raó. I a aquestes alçades sóc molt escèptic davant una major integració europea, ja que això voldrà dir més funcionaris, més despesa i més distància entre els ciutadans (aka votants) i la presa de decisions a la Unió Europea. I encara que hi hagi més integració cada país seguirà anant a la seva quan es discuteixin temes importants, com estem veient en la crisi financera actual. No serem mai els Estats Units d’Europa.

Em sento com els independentistes catalans que fins fa poc eren federalistes: volien una Espanya diferent i, al veure-la impossible, s’han tornat independentistes. Jo volia una Europa diferent però, sent realista, el que ara vull és menys Unió Europea.

M’agrada el model del Regne Unit, però encara m’agrada més Suïssa. L’independentisme català defensa que Catalunya ha de formar part de la Unió Europea i tenir l’euro com a moneda. No vull posar nous elements de debat i crec que aquest ha de continuar sent el camí. Però per mi el model ideal seria Suïssa: un tractat de lliure comerç amb Europa sense tota la burocràcia que implica estar a la Unió Europea. I l’euro? Aquesta decisió segurament la prendran per nosaltres, però abans de tornar a la pesseta millor tenir la lira catalana, no?

Potser estic molt equivocat, però crec que és la Unió Europea qui té la càrrega de la prova i qui ha de demostrar que aquesta festa té sentit. I que la solució passi per menys burocràcia, menys costos i menys anar cada estat a la seva.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Igual que tu, crec que el que seria més interessant seria una major atomització i una major unió a la vegada.

Per una banda: Que els grans estats europeus es divideixin en unitats més petites, més àgils i més properes als votants. Els estats petits poden adaptar-se més ràpidament als canvis econòmics i socials per treure'n profit. I el segle XXI serà un segle de canvis molt profunds. Els més mal·leables son els que en sortiran millor parats.

Per l'altra banda: Tornarà la política de blocs. Aquest cop (espero) més pacífica. Per una banda la Xina, per l'altra Europa, per l'altra Russia and Friends, per l'altra Coraçâo du Brasil eu América Llatina i per suposat els EUA. Si no tenim una estructura supranacional potent, no podrem competir amb aquests gegants. Aquesta estructura és la UE. Sense UE, estem cardats.

Així que: una Europa d'estats petits i àgils amb un govern comú i fort. Com bé has dit tu, els Estats Units d'Europa.

I, al contrari que tu, soc optimista. Crec que és la única solució a mig/llarg termini per poder ser capaços de pintar alguna cosa al mon.

PD. Si el més supòsit es complís, segurament a Espanya li convindria ser el tercer o quart estat de la Confederaçâo d'Amèrica llatina que la ventafocs d'Europa. Nosaltres, ja faria anys que aniríem pel nostre compte.

Anònim ha dit...

Totalment d'acord. Els suïssos fan els que els sembla, sense dependre de cap burocràcia a l'estil Despotisme Il·lustrat: tot pels pobles europeus però sense els pobles europeus. Una alternativa per Europa és una confederació. Però mentre la comissió europea no sigui elegida i el parlament europeu no tingui capacitat de decisió, no anem enlloc. Per no parlar de barbaritats com la del parlament itinerant entre Estrasburg i Brusel·les.

mai9 ha dit...

abans que ens fiquem Suïssa al cap tan ràpidament com les altres coses, a mi em sembla que Suïssa no podem intentar ser. Amb el que ens agrada associar-nos i està junts, podem ser moltes coses, però Suïssa em sembla que no.

El que estaria bé és que raonéssim què ens interessa sense mirar què si ho han fet a no sé on. És a dir, si ens agrada l'euro no cal que siguem alemanys, i si no el volem no cal que siguem suïssos.

Jo, si España recupera la 'peseta', proposaria que la nostra moneda sigui la 'peça', que és l'original i a més ens inflaria l'ego perquè no va amb diminutiu. :)

Jordi Gomara ha dit...

Molt interessant el teu article com a eina de reflexió. Allò important és no tenir els ulls tancats i obrir noves portes a la reflexió i al debat, el teu article aconsegueix aquest objectiu. Això és el més important, llavors estic molt d'acord amb tu, company !!!!!