diumenge, 30 d’octubre de 2011

Una visió diferent sobre les dades de l'atur: com paguem tot plegat?

Les darreres dades d'atur són molt negatives: a Catalunya tenim 742.000 aturats, 51.000 més que el trimestre anterior, i 194.400 llars catalanes tenen tots els seus membres a l'atur. Crear ocupació, és a dir, facilitar un marc laboral que incentivi que les empreses a contractin gent i afavorir l'activitat empresarial, ha de ser "LA" prioritat.

Vull comentar però una visió més enllà de l'immediat curt termini. Unes dades sobre Catalunya (font: Idescat, i en concret aquí i aquí):
  • A Catalunya vivim 7,3 milions de persones
  • Tenen feina 3,1 milions de persones
  • Treballen en el sector privat 2,7 milions de persones
És a dir, el 37% de la població ha de "produir" prou per finançar l'estat del benestar, pensions, sous de funcionaris, sector públic, etc. (i això sense comptar el dèficit fiscal; de fet aquesta dada a Espanya ha de ser encara més baixa, ja que tenen més atur i més funcionaris). I és cert que quan es recuperi l'atur hi haurà més gent treballant i produint (el gener del 2009, pre-crisi, els ocupats del sector privat respecte el total de la població representaven el 42%), però a mesura que passi el temps també hi haurà més pensionistes, que cada vegada viuen més anys, tenen pensions més altes, i suposen una despesa sanitària major.

La meva reflexió: hem de crear unes condicions que afavoreixin l'actvitat empresarial per així crear ocupació i també crear riquesa que financi el nostre estat del benestar (pensar no només en repartir riquesa sinó també en crear-la). Però alhora (!) hem de repensar l'estat del benestar, ja que inclòs quan l'economia es recuperi i l'ocupació creixi, no hi haurà prou persones treballant per finançar-lo (els darrers anys de boom hem viscut en un miratge que difícilment tornarà).

Darrera aquesta reflexió hi ha un problema que em preocupa i sobre el que intentaré escriure aviat, que és el canvi demogràfic, amb cada vegada una major proporció de "sèniors" (actualment a Catalunya tenim 1,2 milions de persones amb més de 64 anys, el 17% de la població).

I una consideració final: si no som proactius reformant l'estat del benestar un dia ens adonarem que no podem pagar-lo i la retallada serà molt més gran. Ara que estem a temps, millor tallem un dia abans no calgui tallar la mà, o el braç sencer.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut Salvador,

Sóc un petit empresari del sector de les tecnologies de la informació. Et ben asseguro que, si no fos pel lligams familiars, faria temps que ho hauria liquidat tot i marxat a terres més hospitalàries. Provar de tirar endavant una empresa, pagant cada mes les nòmines, és una tasca tan feixuga, tan desagraïda que només ho poden entendre els que estan en la mateixa situació. Tenim en contra l'administració, els bancs i l'estultícia de molts treballadors, que es pensen que, fent lo just, o una mica menys, ja n'hi ha prou i massa. Sense un canvi de mentalitat, cosa que no s'improvisa, no anirem enlloc, no estem anant enlloc. Si això hi afegim el cansament de ser nacionalment català, però administrativament espanyol, venen ganes d'anar-se'n a Nova Zelanda, per estar el més lluny possible d'aquest país.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Anònim, molta sort! Tens raó, cal canviar moltes coses.