Una visió diferent sobre les dades de l'atur: com paguem tot plegat?

Les darreres dades d'atur són molt negatives: a Catalunya tenim 742.000 aturats, 51.000 més que el trimestre anterior, i 194.400 llars catalanes tenen tots els seus membres a l'atur. Crear ocupació, és a dir, facilitar un marc laboral que incentivi que les empreses a contractin gent i afavorir l'activitat empresarial, ha de ser "LA" prioritat.

Vull comentar però una visió més enllà de l'immediat curt termini. Unes dades sobre Catalunya (font: Idescat, i en concret aquí i aquí):

• A Catalunya vivim 7,3 milions de persones
• Tenen feina 3,1 milions de persones
• Treballen en el sector privat 2,7 milions de persones

És a dir, el 37% de la població ha de "produir" prou per finançar l'estat del benestar, pensions, sous de funcionaris, sector públic, etc. (i això sense comptar el dèficit fiscal; de fet aquesta dada a Espanya ha de ser encara més baixa, ja que tenen més atur i més funcionaris). I és cert que quan es recuperi l'atur hi haurà més gent treballant i produint (el gener del 2009, pre-crisi, els ocupats del sector privat respecte el total de la població representaven el 42%), però a mesura que passi el temps també hi haurà més pensionistes, que cada vegada viuen més anys, tenen pensions més altes, i suposen una despesa sanitària major.

La meva reflexió: hem de crear unes condicions que afavoreixin l'actvitat empresarial per així crear ocupació i també crear riquesa que financi el nostre estat del benestar (pensar no només en repartir riquesa sinó també en crear-la). Però alhora (!) hem de repensar l'estat del benestar, ja que inclòs quan l'economia es recuperi i l'ocupació creixi, no hi haurà prou persones treballant per finançar-lo (els darrers anys de boom hem viscut en un miratge que difícilment tornarà).

Darrera aquesta reflexió hi ha un problema que em preocupa i sobre el que intentaré escriure aviat, que és el canvi demogràfic, amb cada vegada una major proporció de "sèniors" (actualment a Catalunya tenim 1,2 milions de persones amb més de 64 anys, el 17% de la població).

I una consideració final: si no som proactius reformant l'estat del benestar un dia ens adonarem que no podem pagar-lo i la retallada serà molt més gran. Ara que estem a temps, millor tallem un dia abans no calgui tallar la mà, o el braç sencer.