divendres, 28 d’octubre de 2011

Quan Peces Barba té raó

A mi no em molesta que em critiquin. El que em molesta, i molt, és que em critiquin i tinguin raó. I Peces Barba té raó quan diu que ara ja no és necessari bombardejar Barcelona. És de mal gust, obscè i fora de lloc, però té raó.

Ja no és necessari "bombardejar Barcelona", ens poden vèncer amb molt menys esforç i contundència: som els catalans els que tenim la càrrega de la prova i els que hem de demostrar que ens sabem fer respectar. Ens retallen un Estatut(et) aprovat pel Parlament i en referèndum, ens manifestem, i ja està. Ens insulten, se’n foten, i no passa res. Ens espolien i res.  Se'ns pixen a sobre i diuen que plou, i molts catalanets els donen la raó i molts altres diuen que tampoc hi ha per tant.  Fins ara.

Estem en un moment de crisi brutal. Les principals preocupacions dels catalans són, òbviament, l’economia i l’atur. I ara tenim unes eleccions al Congrés, i el Pacte Fiscal, entès com un concert econòmic amb un límit raonable a la solidaritat, xocarà contra un mur. I els catalans (i el nostre Govern i els nostres representants) potser acceptarem, de forma resignada i mesella, l’ofec econòmic del nostre país. L’estat vencerà fàcilment. O no, però els precedents no ens acompanyen.

Les paraules de Peces Barba van però molt més enllà. Són fruit d’un cansament amb els catalans, que per altra banda entenc: els catalans ens entestem a voler un estat espanyol descentralitzat, mentre que Espanya vol ser un estat unitari i centralitzat. Per què insistim tant els catalans a dir als espanyols com s’han d’organitzar? Són pedagògiques, ja que explica com Espanya ha anat bombardejant Barcelona al llarg de la història i com Catalunya és i podria ser com Portugal. I són xenòfobes, quan afirma que "no es el mateix" fer broma amb els bombardejos de Barcelona que amb els de Gernika o els assassinats d'ETA. Es pot fer conya sobre morts catalans i no sobre morts bascos o espanyols?  Us imagineu que en un país normal algú diferenciés entre blancs i negres, homes i dones o cristians i jueus alhora de fer broma sobre la seva mort? Per llibertat d’expressió, conya sobre tots. Per decència, sobre ningú.  I sobretot, apartar sempre de la vida pública aquell que frivolitza i fa broma sobre bombardejos a una minoria.

No ens indignem amb les paraules de Peces Barba: aporten molta llum sobre la capacitat de resistència dels catalans (a ulls espanyols, nul·la a dia d’avui) i sobre la visió xenòfoba d’algunes elits espanyoles sobre Catalunya.

Aprofitem el proper embat per treure-li la raó.  O no, i diem que plou.

1 comentari:

Anònim ha dit...

VETUAQUI EL RESULTAT DE ANYS I PANYS DE TERROR-FRANQUISTA,QUAN MOLTS CATALANS ESCOLTAN LA PARAULE INDEPRNDENCIA ES DESCAGARRIN....I QUE SI TOMBA QUE SI GIRA, AMB L'IMPOSIBILITAT DE VIURE SENSA EL MERCAT ESPANYOL....I DESPRES FAN BE,BE,BE,RADERA DELS PARETITS ESPANYOLISTES....SENY SEMPRE SENY.
JUGANT AMB BARCELONA