dimarts, 18 d’octubre de 2011

Notes sobre la situació econòmica actual (títol apassionant, oi?)

Aquest és un post que em feia mandra escriure, que he començat vàries vegades i que el deixava quan portava un parell de frases. “Com és que fa temps que no escrius al blog?”. Per manca de temps i, sobretot, de ganes, ja que tinc la sensació que em repetiré i transmetré una visió apocalíptica de la realitat.

He escrit molt sobre l’euro, Grècia o les finances de la Generalitat, i la situació no millora. Però el que de veritat em preocupa són “els meus”, i “els meus” no troben feina, les seves empreses no remunten o tenen grans incerteses sobre el seu futur laboral. I sense perspectives de que la situació millori significativament a curt i mig termini.

La situació actual la resumiria en una frase de fa uns mesos:
(...) està venint un tornado, els "forts" patiran i els "dèbils" cauran
I el tornado ha arribat. I observem amb impotència que moltes coses no depenen de nosaltres, ni de la Generalitat ni de l’estat, però això no eximeix que cadascú (incloent cadascun de nosaltres) fem bé la nostra feina.

El marc global no acompanya: no se soluciona el tema de Grècia i el “mentrestant” està provocant una inestabilitat permanent. I això ho contamina tot.

Està de moda criticar a Alemanya per la seva manca de lideratge, compromís i solidaritat amb l’euro (sic). Però jo tinc una gran simpatia amb la posició alemanya: és raonable que, abans de seguir “pagant la festa”, demani reformes estructurals als països irresponsables (aka PIIGS) i que cada país assumeixi la seva responsabilitat. No ens agradaria als catalans, en un context de crisi com l’actual, que els nostres impostos no es destinessin a finançar obres absurdes (com l’AVE Madrid-Galícia) mentre aquí no tenim garantit el corredor mediterrani o estem obligats a fer grans retallades en sanitat o universitats? Simpatia combinada amb un cert despreci per la seva hipocresia a l’amagar que l’ajut a Grècia és de fet un pla de salvament als bancs alemanys (i francesos i suïssos), o que doni lliçons sobre el sistema financer quan la seva banca regional té grans necessitats de recapitalització.

I en aquest context la situació de les finances de la Generalitat segueix molt dèbil, però això amaga una (greu) realitat: qui està en fallida és l’estat espanyol, no la Generalitat. Si el Banc Central Europeu no estigués comprant deute de l’estat, Espanya estaria intervinguda. Repeteixo: qui té les eines i la clau de la caixa, l’estat, és qui està respirant de forma artificial. I és qui a més es permet donar lliçons a la Generalitat sobre que no cal retallar partides “socials” (com el Ministre Gabilondo davant el Conseller Mas-Colell en l’acte de l’ACUP, que afirmava que s'havia de ser selectiu en les retallades) mentre per l’altra banda va escanyant i demanant més retallades a la Generalitat.

I amb la Generalitat s’està complint el guió que apuntava fa un any, versió "hard" (“Les finances de la Generalitat i i un escenari polític a futur” ): va començar culpant a les autonomies de tots els mals de l’economia espanyola i acabarà amb “la intervenció de l’estat que, amb l’excusa de “salvar les autonomies”, limita(rà) considerablement el nivell d’autonomia actual, amb el vist-i-plau d’Europa, que ho interpretaria com una mesura més d’austeritat fiscal”. I versió "hard", “deixant que la situació es deteriori”. Ras i curt: que la Generalitat faci les retallades, que els catalans patim el cost i, quan arribi al límit, l’estat ens salvarà. I molts catalanets al principi aplaudiran fins que descobreixin que l’estat ens segueix espoliant i retallant sense consideracions. O potser no ho descobreixen mai, qui sap. No em feu cas a mi, creieu al Conseller Mas-Colell, que fa uns dies explicava que “el poble català té l'opció que qui lideri aquests ajustos sigui la Generalitat o el Governador civil”.

I les bones notícies? N’hi ha. Molts no tiren la tovallola i intenten fer el millor que poden a la seva feina, treballant més i millor pel mateix (o menor) sou.  I molts emprenedors segueixen arriscant i invertim.  Nostrum segueix obrint locals i creant llocs de treball. El Jordi (Duran Arquitectes) està fent una inversió només apta per valents (i espero que li vagi bé, però si no és així li haurem d’estar agraïts per haver arriscat i creat riquesa... per uns altres). L’Albert i l’Òscar (Phyture) segueixen investigant amb cèl·lules mares vegetals, i molts exemples més, de persones i institucions.  I per cert, incloent el nostre Govern amb retallades doloroses per no caure en mans dels governadors civils (i espero que apliqui la mateixa determinació per aconseguir el pacte fiscal, fins a les darreres conseqüències).

Hi ha bones notícies i es poden aconseguir grans èxits, però seran en un entorn extraordinàriament advers.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Bentornat. Soc un gran seguidor del teu blog i enyorava la meva dosi.

mai9 ha dit...

A veure, si el BCE no comprés deute español, España estaria intervinguda, però estaria intervinguda com Portugal, pitjor o què?

Albert ha dit...

A mi això de que les retallades les pot fer la Generalitat o el Governador Civil em sona a com quan els Nazis van tancar els jueus als guetos i van fer que uns quants dels jueus fessin de policia i acceptéssin totes les putades dient: "o ho fem nosaltres o ho faran els Nazis", però el resultat va ser el mateix.

Martí ha dit...

Totalment d'acord, però tinc la sensació que l'estat central poc es podrà mostrar com a salvador. Prou tindrà amb els seus problemes. Mentre nosaltres seguim amb certa autonomia, els diaris madrilenys poden anar dient que aquí es tanquen quiròfans i coses d'aquestes, i així amaguen les seves miseries. El dia que ens retallin l'autonomia, seran ells els únics responsables de tot davant l'opinió pública, i no ens deixarem enredar. Jo sí tinc confiança en la societat catalana, quan ho tenim fomut, sempre responem, el problema és a la classe política -poruga i conservadora-, però no a la societat. Tenim un país i una gent que és una joia, algun dia o altre tot el talent que amaguem sortirà a la llum.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Anònim, gràcies!

mai9, crec que estaríem com Portugal

Albert, comparar això amb els Nazis, sense comentaris.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Martí, espero que el talent surti a la llum aviat...