dissabte, 3 de setembre de 2011

Treball verd (una imatge val més...)

(De Lisa Benson)


Us sona? Quan fem la llista de malbaratament de recursos públics dels darrers anys haurem d'incloure les subvencions públiques a les renovables.

5 comentaris:

Medit ha dit...

No, em sembla que les "renovables" no són dependents de teories econòmiques - i en canvi, les teories econòmiques, cada cop seran més dependents de les energies "renovables" — "that is", de les energies renovables i dels avenços científics sobre aquestes últimes que dependran, com els avenços mèdics, de fortes subvencions.

Perquè, bàsicament, com a espècie animal, ens hi va el "trasero". A tots, des dels hippies okupes al cosí científic d'en Rajoy que diu que no ha sentit a parlar mai de cap canvi climàtic. No es juga amb les renovables -ni les seves subvencions- a no ser que hom vulgui cremar-ho tot.

Al nord, a l'Àrtic, ja es comencen a barallar per les rutes que s'obren a mida que el gel es fon. Poca broma. Guerra freda ("pun intended") al casquet de dalt, un altre cop.

Obviament, el què si cal, és racionalitzar -si es vol ser seriós- les subvencions. I fotre canya a les elèctriques i sapastres similars que no voldran perdre quota de mercat del "chiringuito" que tenen muntat.

Tot plegat, massa complicat per resumir-ho en una vinyeta.

mai9 ha dit...

la vinyeta és bona, reflecteix el que han fet els polítics. Mira que diu "green jobs".

No per això les renovables deixen de ser el futur. Ni el canvi climàtic existir.

Candide ha dit...

Estem construint l'economia sostenible amb els últims recursos fossils.

No s'ha de subvencionar aquest canvi? Tu tens fills, jo no.

Medit ha dit...

mai9,

Estic d'acord que la vinyeta, graciosament (i m'agrada molt el traç -i la traça- de la ninotaire en qüestió) potser denuncia la irracionalitat, no tant de les renovables en sí, si no de l'ús de l'adjectiu "verd" per subvencionar cullonades -ja siguin invents tecnològics, ja siguin noves "professions verdes"- que no tenen cap estudi científic al darrera que n'avali les subvenvions que reben - i estic especulant, perquè no trobo l'article que la vinyeta acompanya (i que aclariria molt què significa aquesta última realment).

Però en Salvador fa una acotació diferent a la de la vinyeta. Que recorda vagament a l'episodi, prototípicament ibèric, del "mi primo dice que" de Rajoy.

Per això, una cosa és matisar com ens gastem els "quartos" en trobar noves vies de seguir generant energia (no energia = no blogs, ni twitters, ni res que no sigui l'antic llum d'oli d'aquí a unes quantes dècades), i una altra cosa és incloure totes les subvencions a les renovables al sac de "coses a fulminar" de l'agenda de l'actual govern.

Potser semblo massa tiquismiquis, però només pretenia marca una línia de separació entre la vinyeta i l'aforisme-"a grosso modo" que l'acompanya - sal fina versus sal gruixuda, "so to speak". Només era per passar el "rato" (i sóc poc sospitós de pro-tripartit i encara menys de pro-ICV, que consti en acta).

mai9 ha dit...

bé, jo no l'he vista l'acotació diferent.

Però que quedi clar que ens podem riure de les subvencions que fan els polítics per guanyar vots, i creure en les energies renovables.

Jo diria que com en tantes altres coses, es veu que hi ha un problema i al no saber com es resolt, hi posen diners. Després també hi ha els altres que diuen que si no hi ha diners no es poden resoldre els problemes, però jo diria que en general els problemes es resolen amb solucions i no amb diners.