dissabte, 24 de setembre de 2011

El risc de l'amnistia fiscal

L'estat necessita diners, molts diners, i els buscarà per tot arreu. I quan el proper Govern espanyol analitzi mesures populars i impopulars per aconseguir-lo es plantejarà una amnistia fiscal per repatriar capitals, fent que una part d'aquests tributin i l'altra es dediqui a comprar deute públic a un tipus d'interès molt baix.  Així aconseguiria augmentar la recaptació d'impostos, col·locar deute públic i pagar menys interessos.

Sembla una jugada perfecta... sinó fos perquè és tremendament injusta.

Vaig escriure sobre aquest tema fa un parell d'anys ("Paradisos fiscals i amnistia fiscal") on explicava predecedents d'amnisties fiscals (a Espanya, Itàlia, Alemanya i Bèlgica). La meva posició al respecte no ha canviat:

S'ha de fer? El cert és que, per a què tinguin èxit, aquestes amnisties han de tenir una baixa penalització pel diner repatriat o no declarat dins del propi estat. És a dir, paradoxa: per a què funcioni no ha de tributar/penalitzar molt el diner regularitzat, però això provoca un greuge amb els que han complert sempre amb hisenda. Si tributen molt, molta gent no repatriarà els seus diners, i per tant no funcionarà. Catch 22.

La meva opinió? En cap cas pot haver un greuge cap a aquells ciutadans que han complert amb les seves obligacions fiscals. Per tant, no a l'amnistia fiscal, o tot cas sí a facilitar una regularització sempre que no discrimini a la resta dels contribuents (per tant, amb un peatge elevat), a risc de que no s'aconsegueixi l'objectiu desitjat de repatriar molt capital.


El risc d'una aministia fiscal existeix. De moment no se'n parla (amb una excepció) però tard o d'hora aquest tema potser sortirà i, amb l'argument d'una situació d'urgència, se'ns intentarà convèncer. I als que paguem sempre el que toca ens quedarà cara de tontos.

Una hipòtesi, temps al temps.  I mentrestant que s'ataqui de veritat l'economia sumergida.

1 comentari:

joan ha dit...

El "greuge comparatiu", es l'essència de la societat espanyola. Ni tots els ciutadans son iguals, ni totes les relacions entre ciutadans son iguals.
A modus d'exemple aplicat, l'amnistía de la transició democràtica (sic), quines consequències tingué?

No fa gaire bona pinta, francament... i encara menys ara que el 20-N es presenta com "El Retorno al Planeta de los Simios".

;)