dimecres, 7 de setembre de 2011

El cost de deixar l'euro

I si això de l'euro no aguanta?  I si un país deixa l'euro?  Hi hauria un "follon" impressionant de conseqüències impredibles.  I t'adjunto una anàlisi (interessant) de quin seria el cost, publicat pel banc suís UBS: "Euro break-up – the consequences".

UBS afirma que l'euro no funciona i que per molts països pertànyer a l'euro té molts més costos que beneficis.  Però tot i així afirma que deixar l'euro és impossible ("close to zero probability") pels enormes costos que tindria aquest procés:
The cost of a weak country leaving the Euro is significant. Consequences include sovereign default, corporate default, collapse of the banking system and collapse of international trade. There is little prospect of devaluation offering much assistance. We estimate that a weak Euro country leaving the Euro would incur a cost of around EUR9,500 to EUR11,500 per person in the exiting country during the first year. That cost would then probably amount to EUR3,000 to EUR4,000 per person per year over subsequent years. That equates to a range of 40% to 50% of GDP in the first year.
Were a stronger country such as Germany to leave the Euro, the consequences would include corporate default, recapitalisation of the banking system and collapse of international trade. If Germany were to leave, we believe the cost to be around EUR6,000 to EUR8,000 for every German adult and child in the first year, and a range of EUR3,500 to EUR4,500 per person per year thereafter. That is the equivalent of 20% to 25% of GDP in the first year. In comparison, the cost of bailing out Greece, Ireland and Portugal entirely in the wake of the default of those countries would be a little over EUR1,000 per person, in a single hit. 
Caldria afegir a més els costos pels països que continuarien a l'euro, que serien significatius per la distorsió que suposaria tot plegat.

Amb aquests números (que cal prendre amb molta prevenció) sembla impossible que cap país deixi l'euro.  Però si la situació es continua degradant per alguns països, el cost de continuar a l'euro augmentarà significativament.  I no es pot descartar que un país, per pressió dels seus ciutadans, acabi prenent decisions (a priori) poc racionals (fins quan aguantarà Grècia? fins quan aguantarà Alemanya la indisciplina de Grècia i de la resta dels PIIGS? per Alemanys ja no és tabú que Grècia deixi l'euro).

I l'escenari de que la zona euro es divideixi en dos aquí no es comenta.  Tindria uns costos enormes, però de fet la situació actual tampoc és sostenible de forma indefinida.

Doncs això, una reflexió més.

P.D. Com a comparació, el cost de cada català de pertànyer a l'estat espanyol s'estima en 3.000€ per català i any.  També una bestiesa.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Fa dies que es va sentint la brama que acabarem deixant la zona euro. No sé pas si és un desig, la constatació d'una necessitat o una fugida endavant, apretant les dents i cridant Jeronimo. En qualsevol cas me n'alegro de llegir-ne la teva reflexió, ni que sigui sumària.

Edgar B. Company ha dit...

El problema de rescatar els PIIGS, crec que és bàsicament de risc moral. No hi ha dubte de que hi ha diners per a rescatar Grècia, un cop almenys. Però què impedeix als Grecs, seguir actuant com han fet fins ara?

Si saben que els rescataràn, perquè molestar-se a fer reformes? Crec que per això Alemanya fa el paripè de "contemplar" un possible impagament grec i demés...