dilluns, 15 d’agost de 2011

Injusta la baixada de ràting dels EUA?

Totalment injust, segons Warren Buffet ("Buffett would rate U.S. 'quadruple-A'"). Ja tocava, segons Bill Gross, President de PIMCO, la major gestora de fons d'inversió de renda fixa del món ("Bill Gross Tells The Truth: “S&P Finally Got It Right. They Are Enforcing Some Discipline. My Hat Is Off To Them”").

Paraules de Gross:

“I have been criticizing them and Moody’s and Fitch for a long time. Moody’s and Fitch are on the “S” list. I think S&P finally demonstrated some spin. S&P finally got it right. They spoke to a dysfunctional political system and deficits as far as the eye can see. They are enforcing some discipline. My hat is off to them.”

Fa temps que ho deia i va actuar en conseqüència: el passat mes de març es va desfer de tots els bons que tenia en deute americà.

La baixada de ràting ("downgrade") és sobretot una critica a un sistema polític que S&P defineix com a "disfuncional", i té tota la raó: mereix la solvència màxima un país que ha necessitat fins el darrer dia per arribar a un acord que evités la seva fallida?  La conclusió: no són de fiar, almenys no al 100%.

I tornant a les agències de ràting: elles emeten opinions i els inversors han de fer la seva feina. No perquè S&P, Moody's o Fitch diguin que un actiu és triple A (o el que sigui) ha de ser raó per comprar sense analizar-lo. Aquesta externalització de l'anàlisi del risc, és a dir, creure en els ràtings sense analitzar l'actiu, va ser un dels problemes amb les subprime. I disparar al missatger és només un intent de desviar l'atenció dels problemes.  I sense oblidar que han estat els propis reguladors els que han donat un paper decisiu a les agències, facilitant el seu oligopoli i fent vinculants les seves valoracions (tot i que seria encara pitjor que la valoració del risc el fes el propi regulador, ja que apart de sovint equivocada estaria a més esbiaxada i subjecte a pressions polítiques).

Com explica Justin Fox al Harvard Business Review (“Ratings Agencies Are the Darnedest Things”):

The result, in the world of private debt, is a lucrative orgy of buck passing: Investment bankers sell securities on a buyer-beware basis, investors and regulators outsource their assessment of the quality of those securities to the ratings agencies, who when push comes to shove plead that they're really just spouting "puffery." No one ever takes responsibility. Bucks are passed, and checks are cashed, all the way down the line.

Per mi els ràtings són una referència important, però només això. Per exemple, S&P diu que el ràting dels EUA és AA+ i el d'Espanya AA. A mi (i diria que a molta més gent) em sembla una diferència massa baixa.

Les agencies de rating tenen molta responsabilitat en aquesta crisi, però tinguem-ho clar: no han estat ells qui han gastat i augmentat el déficit i el deute fins a nivells insuportables.

P.D. Si vols saber el ràting de tots els països, clicka aquí.

5 comentaris:

mai9 ha dit...

em sap greu però el que dius aquí no ho veig correcte. Vas a mirar concretament sense veure el conjunt.

"creure en els ràtings sense analitzar l'actiu, va ser un dels problemes amb les subprime. I disparar al missatger és només un intent de desviar l'atenció dels problemes."

mates el missatger perquè no t'ha donat el missatge que t'havia de donar. I no estem desviant l'atenció, tens un grapat d'economistes dient què en la seva opinió és segur i què no, i resulta que prendre's seriosament què diuen és no analitzar l'actiu i desviar atenció. Doncs no.

"sense oblidar que han estat els propis reguladors els que han donat un paper decisiu a les agències,"

"(tot i que seria encara pitjor que la valoració del risc el fes el propi regulador"

Doncs vinga, a veure com ho fem. No ho poden fer els reguladors perquè són subjectes a pressions polítiques i no ho poden fer les agències pel mateix.

Jo estic amb el Warren Buffet, el fet que els Tea Party hagin portat la negociació al límit no vol dir que el deute americà sigui menys bo. Que ells sabran què fan amb el seu país, però no per voler fer caure Obama el deute és pitjor.

I el que ha fet S&P és actuar políticament. Si fins ara els havien atacat, ells ara s'han posat xulins i diuen "aquí mano jo".

Has llegit que en l'analisi de S&P es van equivocar de 2 bilions de dòlars? I que els ho van dir els del govern americà? I què? doncs res, van seguir amb la seva opinió que ja no són AAA.

"Les agencies de rating tenen molta responsabilitat en aquesta crisi, però tinguem-ho clar: no han estat ells qui han gastat i augmentat el déficit i el deute fins a nivells insuportables."

Exacte, ells són els que han donat la seva opinió que tot va bé. USA, un deute de 3 trilions? Tot va bé. Fins que bé Obama a pujar els impostos als rics. Llavors tot trontolla.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

mai9, no hem d'estar d'acord amb tot. L'únic que dic és que hi ha un problema greu amb les agències de rating, i és que ens els creiem, i els inversors "sofisticats", sobretot si cobren molt per fer la seva feina, haurien d'analitzar els actius més enllà de les valoracions dels ratings (els ratings gairebé mai s'avancen a notícies del mercat).

Que s'equivoquen? I tant! Que són de fiar sempre? Segurament no! Però en el cas actual, no han estat ells els que han augmentat el dèficit i deute fins a nivells insuportables.

mai9 ha dit...

home, ja ho sé que no estem d'acord en tot, carai.

Ja ho veig que el problema és que ens creiem les agències, però és com si un taxador de pisos taxa malament i diem que el problema és que ens l'hem cregut. No estic ficat en el tema de borses, però ho veig així.

Tal com ho veig, el problema no és si s'equivoquen o són de fiar, el problema és que cobraven per posar nota, i clar, s'ha corromput. Si ja veus clar que els polítics fan trampes per interessos polítics, no sé com no veus que amb les agències ha passat el mateix, amb el problema que, a més, no els podem fotre fora votant.

I quantes d'aquestes agències ha penalitzat a qui s'endeutava tant? Ve tot ara de cop?

Que la solució no és 'atacar-los' a ells, la solució és que els governs actuïn políticament. Què han de fer no ho sé. He llegit que el primer que van fer és impedir les transaccions en curt. I diuen que ha servit.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

mai9, estic d'acord amb la responsabilitat de les agències. però utilitzant el teu símil, si una taxadora fa una taxació, un inversor sofisticat ha d'analitzar igualment l'immoble per decidir si el compra o no i a quin preu.

mai9 ha dit...

i seguint amb el símil: jo diria que el problema és que el taxador enlloc de mirar-se la casa, mira el comprador i el venedor per decidir a quant taxa la casa.