dijous, 25 d’agost de 2011

Hispabons i eurobons

El Conseller Mas-Colell la clava quan, a propòsit del eurobons (bons dels estats de la zona euro que serien avalats parcialment per tots els estats que en formen part) proposa "hispabons" (bons de les autonomies avalats parcialment per l'estat espanyol) (veure "Eurobons i 'hispabons'").

Però hi ha una prèvia: tenen sentit els eurobons? Jo tinc dubtes ja que representen una transferència de risc (= riquesa) d'uns estats (fiscalment responsables) a uns altres (irresponsables). A més incentiva que els irresponsables ho siguin encara més, ja que es podran endeutar a un menor preu i a més, si mai fan fallida, una part ho pagaran uns altres.

Els eurobons podrien funcionar, com explica molt bé Daniel Gros ("Eurobonds: Wrong solution for legal, political, and economic reasons"), si hi hagués una veritable unió política a Europa, que ni existeix ni existirà al nivell necessari per a què els eurobons tinguin èxit:

Whatever the variant, Eurobonds only make sense in a political union – and even then only when debt levels are low. When starting debt levels are so high that the markets suspect a debt overhang, Eurobonds would amount to a large transfer of risk and generate strong expectations that future accumulations of debt will be treated in the same way.

The differences in national political systems and their quality of governance are so large that any political union that might be created on paper would not work in practice.



Però justament aquest argument de manca d'unió política no aplica a l'estat espanyol, on a més no es trencaria el principi de “no taxation without representation” (els ciutadans no poden ser responsables de decisions preses en llocs on no poden votar, i amb els eurobons els alemanys serien responsables del que es decideix i es gasta a Espanya; amb els hispabons, almenys per les autonomies amb dèficit fiscal com a Catalunya, això no succeiria).

Ara, el moll de l'os: podem apelar a la lògica i responsabilitat de l'estat?  Una hipòtesi: el Govern espanyol seguirà defensant eurobons per així poder fer front als seus pagaments però negarà el mateix a les autonomies, per ofegar-les i, eventualment, rescatar-les (amb retallada de competències). Ja ho sé, em repeteixo, fa molt temps que estic dient el mateix (aquí o aquí), però no va per aquí aquest canvi que es vol fer en la Constitució?

Ja hi hagut una resposta als "hispabons" de Mas-Colell: Pedro Schwartz els critica ("Eurobonos e hispabonos") i aprofita per ridiculitzar els catalans:

La propuesta de hispabonos de Mas-Colell tiene un atractivo adicional. Creíamos que la insistencia de algunos catalanes de sustituir la ‘E’ de España en las matrículas de automóviles por las letras ‘CAT’ era un ejemplo de nacionalismo desbocado. No tal. No hay ningún escrúpulo en re-denominar la deuda catalana con el apelativo de hispana.


I el dèficit fiscal català?  No som els catalans part de l'estat?  Cal fer demagògia?  És igual, el camí de la pedagogia és una pèrdua de temps.

A curt termini cal buscar solucions a la situació financera de la Generalitat, com els "hispabons" i retallades doloroses.  Però tinguem clar (i expliquem!) que això de l'estat espanyol és inviable: l'estat de les autonomies i, de fet, el propi estat espanyol.

2 comentaris:

mai9 ha dit...

potser la integració arribarà després que facin els eurobons. Sempre anem forçats per les circumstàncies.

Ara, tot i veure les avantatges jo no veig com ens integrarem políticament. Però anem pel bon camí perquè al telenoticies ja t'ensenyen els gols de la jornada d'altres lligues. :lol:

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

no crec que es facin els eurobons, és massa complicat i, quan ho vulguin fer, potser ja serà massa tard