dilluns, 29 d’agost de 2011

Euro impossible?

Els governs solen reaccionar tard i malament, per incapacitat, manca de valentia o les dues coses.  Amb el nyap constitucional hem tingut un nou exemple: enlloc de fer reformes estructurals i reduir la despesa quan tocava ara es vol aprovar correcuita una reforma constitucional que teòricament fixa un objectiu d'estabilitat pressupostària que és només una declaració d'intencions que pot canviar una majoria absoluta de diputats al Congrés en qualsevol moment ("Notes sobre la reforma de la Constitució").

Amb la crisi a l'eurozona, el mateix: els PIIGS tenen greus problemes i no se solucionen.  I potser ja és massa tard.

Fa 15 mesos especulava amb la hipòtesi de que Alemanya, per no haver de compartir moneda amb els PIIGS, abandonés l'euro ("L'euro, Grècia i Alemanya"). I fa pocs mesos suggeria que Grècia reestructurés el seu deute i abandonés l'euro ("Pla per Grècia: reestructuració del deute & sortida de l'euro").  Vaja, que fa temps que no tinc molta confiança en l'euro, i no crec que sigui cap bestiesa un escenari de futur amb una eurozona diferent a l'actual, amb estats que en deixen de formar part o amb dues eurozones amb monedes diferents.

I sobre això un article molt interessant al Financial Times de Wolfgang Münchau ("Even a joint bond might not save the euro"), on explica que sense eurobons alguns estats no podran sobreviure i alhora estats mai permetran eurobons (o que quan s'iniciï el procés per tenir eurobons, no hi haurà temps per implantar-los)
So, while I cannot see how Greece or Italy can remain in the eurozone indefinitely without a eurobond, I find it equally hard to see Germany, Finland and the Netherlands agreeing to it. So something will have to give.
Exagero?  Potser la pregunta és una altra: quan de temps és sostenible la situació actual?  Les retallades de despesa a Grècia són enormes però alhora insuficients per complir els objectius de dèficit, i potser tant els grecs com el FMI acaben dient "prou".  Itàlia i Espanya aguanten perquè el Banc Central Europeu està comprant el seu deute públic.  Merkel té molta pressió del seu propi partit per no cedir més davant els PIIGS.  Finlàndia va demanar garanties addicionals a Grècia per deixar-li diners...

Tornant al principi: potser per l'euro ja és massa tard.  No immediat, però massa tard.

3 comentaris:

Salvador ha dit...

Potser sí però jo no faria gaire cas del Financial Times i altres mitjans anglosaxons perquè moltes vegades sembla que confonen els seus desitjos amb realitats.

Una fallida de l'euro donaria als britànics i la seva lliura esterlina la impressió que encara pinten alguna cosa al món actual.

mai9 ha dit...

mira què diu la presidència d'Europa de torn.

http://www.abc.es/20110830/economia/abcp-polonia-advierte-esta-borde-20110830.html

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Salvador, ho diu més gent, no només els britànics.

mai9, em sembla que té raó...