La Vinyet és guapa, simpàtica i encantadora (exacte, com el seu pare...) però al vespre, després de sopar, és insoportable: quan arriba el moment d'estar tranquils, que l'Àlex miri una mica la tele abans d'anar a dormir, que la Rosa i jo sopem i parlem de com ha anat el dia, que mirem una estona la tele (
en versió original, que va bé per la vida de parella)... la Vinyet es dedica a emprenyar. A tots: a l'Àlex abans no va a dormir, i a la Rosa i a mi fins que tenim la sort que la Vinyet es quedi dormida.
I per variar ahir la Vinyet després de sopar va començar a molestar a l'Àlex, a mi, a no fer cas... i li dic enfadat: "Vinyet, no sé per què, quan acabes de sopar et portes fatal!!!!!!!!!".
I l'Àlex, claridivent, diu: "doncs que la Vinyet no sopi, així no es portarà malament". Sens dubte és la conclusió òbvia a la meva frase.
3 comments:
Ho veieu... és una respossta con del petit Jan... "doncs que n' aprenguin". El més senzill és el més entenedor sense paliatius .
Doncs et felicito per la teva paternitat: amb respostes com aquesta, la criatura demostra que té el cap ben endreçat.
I essent dona, li anirà el doble de bé.
Isabó, doncs això, que n'aprengui.
Montserrat, gràcies per la felicitació!
Publica un comentari