dilluns, 11 de juliol de 2011

La versió original millora la meva vida de parella

Sóc un negat pels temes elèctrics, electrònics i similars. Per sort tinc a la Rosa que s'encarrega de programar el vídeo o de sintonitzar-lo amb els canals del TDT o de Canal + (i també de penjar els quadres).

Feia temps que li deia a la Rosa que havíem de veure la tele en versió original i per fi ha descobert com es fa. I ara mirem les sèries i les pel·lícules en anglès i les disfruto molt més. I el millor de tot: ha millorat la meva vida de parella (que de fet va prou bé, tot s'ha de dir).

I això? A casa mirem la tele a partir de les deu de la nit, quan hem acabat de sopar. Era el moment que jo aprofitava per contestar emails, escriure en el blog o revisar algunes webs. I feia poc cas a la Rosa, que es quedava dormida aviat (ella és de llevar-se mooooooolt d'hora).

Però ara amb la versió original hem d'estar atents: no puc estar amb l'ordinador i mirar la tele en anglès alhora. I em sembla que a la Rosa li costa més quedar-se dormida si ha d'estar concentrada mirant la tele. És a dir, ha augmentat la qualitat de la tele que vèiem (no hi ha color entre veure una pel·li o sèrie doblada vs. en versió original) i alhora no estem per altres distraccions. És a dir, estem la Rosa, jo, la tele... i la Vinyet, que no hi ha forma que s'adormi.

Doncs si ara escric menys al blog és per això: estic gaudint d'unes nits de qualitat amb la meva dona. I també perquè de fet estan passant coses molt grosses però que no deixen de ser la culminació del que he anat explicant els darrers mesos, com a "La tempesta perfecta internacional" que explicava fa unes setmanes; la dramàtica situació grega que vaig explicar aquí, aquí, aquí i aquí; la culminació de la delicada situació financera espanyola ("Per quan vingui el proper juny"); els problemes d'Itàlia; o la situació financera de la Generalitat, que he explicat de forma repetida i la darrera vegada amb "El deute real de la Generalitat i el veritable Pla B".

Doncs això, menys blog, més versió original... i més parella. I menys escriure sobre finances: hi ha qui diu que sóc un pessimista però em sembla que està resultant que de fet sóc molt realista (i que, de tant en tant, l'encerto...).

3 comentaris:

mai9 ha dit...

jo ja sabia que després de tants anys parlant malament de la tele, amb la irrupció d'internet se'n començaria a parlar bé.

Nosaltres al vespre ara mirem els Simpsons (en versió original i HD), Men in Trees, o una película si veiem que hi ha temps i humor.

Anònim ha dit...

I ara que passara? Seguirem a l'euro d'aqui a un any? JG

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

mai9, no compartim gustos amb les sèries...

JG, tu què creus?