dilluns, 4 de juliol de 2011

God Bless America (and Catalonia!)

"Flag", de Jasper Johns

Jo vull tenir passaport català però com això "pinta" complicat no m'importaria (de fet m'agradaria molt) tenir passaport americà. Sovint, quan faig "accions" del Col·lectiu Emma, em defineixo (ens definim) en positiu amb quatre "pros": Catalan patriot pro-independence, pro-market, pro-western & pro-America.

Em segueixo emocionant cada vegada que llegeixo la declaració d'independència dels Estat Units: pel que diu, per ells, i pel que podríem fer nosaltres. I em pregunto a què estem esperant.

En un apunt al meu blog l'any passat reproduia gran part d'aquesta declaració ("Declaració d'Independència"). I no puc evitar tornar a repetir algunes frases:
  • "Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat"
  • "(...) quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat"
  • "Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents"
  • "I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en al Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor"
Et deixo amb la cançó que inspira el títol del post: "God Bless America".

Happy 4th of July!

5 comentaris:

Clidice ha dit...

Sóc una admiradora del fet fundacional dels USA, que no pas de bona part de la societat que s'ha desenvolupat després. I bé, el God també me l'estalviaria, passo amb un Salut (i euro)s! més a la catalana com si diguéssim. ;D

RunnerX ha dit...

Divendres Canadà va celebrar la seva festa nacional, el Dia de Canadà, i jo diria que la vida en aquest país és millor que en la "good ole' USA". Els Estats Units és un país fascinant i diversa, amb bones i dolentes, però em sembla de vegades ser molt inquietant. Tinc la sort de tenir doble nacionalitat canadenca i el català (passaport espanyol), i jo prefereixo les coses com són al nord de la "paral.lel 49". Certament, per a les minories és millor al Canadà que als EUA. Espanya podria aprendre molt de la sistema federalista canadenca. D'altra banda, els nacionalistes català estarian decebut de veure un sistema que treballa per incloure als diferents idiomes i grups ètnics. Sí, és clar, Feliç Dia de la Independència dels EUA, sinó també un feliç Dia de Canadà. A 144 anys d'independència i sense guerra civil, va ajudar a salvar Europa de si mateix en les dues guerres mundials i un exemple de pau, estabilitat i bona (raonablement) del govern en el món.

Salutacions



On Friday Canada celebrated its national holiday, Canada Day, and I would argue that life in that country is better than in the "good ole USA." The United States is a fascinating and diverse country with good and bad, but I find it sometimes to be very unsettling at times. I am fortunate to have dual Canadian and Catalan (Spanish passport), and I much prefer the way things are north of the "49th parallel." Certainly, for minorities it is better in Canada than in the US. Spain could learn much from the Canadian federalist system. On the other hand, Catalan nationalists would be disappointed to see a system that works to include various language and ethnic groups. Yes, of course, Happy Independance Day to the USA, but also a happy Canada Day. A 144 years of independance and no civil war, helped save Europe from itself in two world wars and an example of peace, stability and good (reasonably) government to the world.

Regards

Xavier Macia
Toronto and Vilassar de Dalt

popota ha dit...

God Bless Wisconsin!

Candide ha dit...

Salva, tan català...

La rauxa sempre us ha portat, com a bons Gots, a negar-vos a acceptar ésser dominats per cap imperi. I el seny, que tantes vegades, sabent que sou pocs, us ha portat a buscar aixopluc amb un altre imperi, quan aquell que us regnava ja no era acceptable.

Ara Amèrica. L'altre imperi.

No sé si és bo o dolent. No sé si convé que als EUA no hi ha llengua oficial i un "oath of allegiance".

En tot cas és el que dius, o més bé deixes entendre, una posició molt catalana.

joan ha dit...

Com deia aquell yankee,

"in god we trust, the rest pay cash"

salut!!