dimecres, 15 de juny de 2011

Una conseqüència i una lliçó positives del xou dels indignats

La conseqüència positiva és que ja ningú prendrà seriosament als indignats: molts dels seus motius per estar indignats són raonables i compartits per molts que enlloc d'acampar van a treballar o a buscar feina, però les seves propostes estan allunyades de la realitat. I la seva legitimitat era i és nula. I molts són impresentables, intolerants i antidemocràtics.

La lliçó positiva és que no és tan complicat rodejar el Parlament, això sí, per protegir-lo: quan es proclami la independència caldrà que més d'un milió de persones rodegi el Parlament per protegir els nostres diputats (retrasmés per la CNN, com explicava l'amic Josep Pinyol). Serem allà per crear una cadena humana protectora, pacífica i festiva.

Defensar el Parlament és defensar la nostra llibertat.

I sobre el xou dels indignats, a mi que em preocupa molt la comparació entre Grècia i Catalunya (veure aquí, aquí i aquí), un pronòstic: mirem demà què publica la premsa internacional.

P.D. Mossos, suport total: per sobre de tot, defenseu la democràcia.

P.D. Continuem tenint moltes raons per estar indignats: cal una democràcia de més qualitat, amb llistes obertes, amb més transparència i austeritat, que qui la faci la pagui, amb més justícia social, meritocràcia, llibertat... Però sense xous, acampades ni totalitarismes.

7 comentaris:

mai9 ha dit...

aquí tens alguns titulars de la premsa internacional:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/premsa-internacional-resso-les-protestes-dels-indignats-1043868

Jo, amb el que ha passat avui, crec que el problema segueix creixent. I crec que el Felip Puig hauria de dimitir. I l'Artur Mas si no es posa les piles també, perquè el que està passant no és de rebut. I si ell no en sap de fer política que ho deixi per un altre. Perquè aquí tenim un problema polític, no un problema policial.

Medit ha dit...

Per un altre? I quin altre pot arreglar el desgavell que va deixar el tripartit? La tòtila de la Sànchez-Camacho?... perquè no hi ha ningú més allà al Parlament (suposo que en Laporta no està per la labor de salvar el país...).

És clar que si hem d'esperar que un Arcadi Oliveras de torn es faci càrrec del país potser millor no tocar res.... és tan senzill denunciar i apuntar amb el dit, i tan difícil i complicat saber desenvolupar solucions que no siguin mer populisme (com fa, sovint, n'Oliveras) utòpic i no-realitzable.
El problema no és policial (tot i que jo crec que fins i tot els Mossos no s'haurien de reprimir tant... als EUA molts d'aquests "niñatos" aprenents d'anarkos estarien podrint-se en un calabós de Wichita o San Bernardino), ni és polític, el problema és social.

Perquè els polítics no els importem de Mart, provenen de la mateixa societat una part (molt ínfima) de la qual ara pretén poc menys que linxar. És a dir, la pasta de la que estan fets els polítics és EXACTAMENT la mateixa de la que estem fets la resta d'homínids... qui es cregui que hi ha una línia divisòria de caràcter antroplògic entre la "maldat" dels polítics i la "bondat" dels "indignats" o bé baixa de l'hort o va néixer ahir... El poder, ostentar-lo, fa tremolar les cames A TOTHOM i corromp tant al catedràtic com a la dona de fer feines.

Treiem els polítics d'ara i posem uns quants dels "indignats" de Plaça Catalunya a governar el país... d'aquí a 3 o 4 anys els "indignats" que ens dirigissin estarien tan podrits per dins com ho estan ara, pressuntament, els polítics del Parlament.
Qui no ho entengui, no entén la naturalesa humana, des de Roma, des d'Egipte i des dels Sumeris i els micos de "2001, A Space Odyssey".

Clar que, efectivament, hi ha gent que realment no entén res de res... i quan no entens res de res, resulta molt fàcil picar una cassola i abonar-se a l'"agitprop" (sent com són, moltes de les proclames d'alguns dels "indignats", patètics mini-manifestos de tall comunista, un règim marcat pel totalitarisme com mai una democràcia ho hagi estat). Umm... "suckers".

I em sap greu pel "moviment", perquè n'Arcadi Oliveras i d'altres amb un mínim de seny saben denunciar el què és denunciable (i tots hi estem d'acord) però no saben, ni han sapigut mai, trobar cap solució viable. I aquest és el problema: un problema d'ordre social i humà... al moll de l'os i difícilment extirpable.

Les revolucions són cícliques: surt tu que m'hi poso jo... fins que en vingui un altre al darrera amb més ànsies de protagonisme i la roda continuïi girant.

joan ha dit...

embolica que fa fort ...., jo personalment confio en que assolirem l'independència pel convenciment de la ciutadania, i a la vegada, ens lliurarem de la classe política actual; que es tornarà a retratar com a perversa, incompetent, classista, interessada, alienada i hipòcrita, com davant de qualsevol situació que depèn de la seva voluntat i no pas del treball dels altres.

Salut i Bon dia!

mai9 ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=YcmvzRvsf8g

aquí hi ha un vídeo que t'agradarà veure, el podríem titular "el xou de la policia"

Jaume Soler ha dit...

Totalment d'acord.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Mai9, jo no crec que Felip Puig hagi de dimitir.

Medit, gràcies per la reflexió.

Joan, tan de bo passi el que dius.

Jaume, gràcies pel missatge.

mai9 ha dit...

Salvador, no pretenia convence't. Si que em va saber greu això de "xou dels indignats". En fi, tal dia farà un any.