dilluns, 20 de juny de 2011

Moments de qualitat: “no em casaré mai”

Diria que l’Àlex continua entre preocupat i atabalat amb això del matrimoni: ahir em va dir que no sabia amb qui es casaria (tenia dues opcions) i avui que no es casarà amb ningú.

“Àlex, no pateixis, fes el que vulguis, si vols casa’t i si vols no et casis i viu sol”.

“No, no em casaré i viuré sempre amb vosaltres!”.

ALERTA !!!!!!!!!!!

Si vol que es casi, s’ajunti o visqui sol, el que vulgui, això sí... que algun dia marxi de casa!

Me’ls l’estimo amb bogeria però algun dia hem de recuperar la tranquil·litat i la intimitat, no? No hi ha pressa: si vol es pot esperar a marxar a que tingui 21. I quan tinguin 13 (o menys?), tres setmanes de colònies a l’estiu (la Rosa no hi està d'acord però ja la convenceré).

Els fills són importants. I la vida de parella, també.

P.D. Per ser justos amb l'Àlex: quan ha dit que viuria sempre amb nosaltres, ha afegit que ens cuidaria quan siguem vellets...