diumenge, 19 de juny de 2011

El deute real de la Generalitat i el veritable Pla B

Aquesta setmana s’han publicat noves dades del deute de la Generalitat que segons els mitjans (com aquí, aquí o aquí) és de 34.323€ milions a 31/3/2011. I es torna a repetir l’equívoc (excepte l’ARA, que ho ha explicat correctament): aquest deute és només el de la Generalitat i caldria afegir 8.117€ milions de deute de les empreses públiques (mira aquest i aquest link del Banc d’Espanya).

Per tant, el deute total de la Generalitat és de 42.440€ milions a 31/3/2011, i ha augmentat 2.911€ milions (7,4%) el primer trimestre d’aquest any.

Aquesta dada, afegida a les necessitats de finançament i refinançament durant el 2011 (que sumen 12.158€ milions), és preocupant. I la recepta és clara (a risc de repetir-me): ajust dràstic de les despeses i acabar amb l’espoli (ni greix ni espoli!).

En aquest entorn complicat sovint es pregunta al Govern pel seu Pla B en cas que no s’aconsegueixi (!?) el Pacte Fiscal. Però això és l’any vinent i queda molt lluny. El veritable Pla B hauria de ser què farà la Generalitat si té dificultats extremes per finançar-se aquest any. Poca conya: a la situació financera de la Generalitat s’afegeix el context internacional (aka Grècia) que encareix el deute i dificulta l’obtenció de finançament, i acords que va fent el Parlament per augmentar la despesa (com l’Hospital Trueta o mantenir la sisena hora) sense explicar d’on sortiran els diners (tots els acords d’increment de despesa haurien d’anar acompanyats de l'explicació del seu finançament, és a dir, quina altra despesa baixaran o quin impost pujaran).

La complicada situació financera de la Generalitat, la crisi econòmica (que no va precisament a menys), la permanent discriminació a les infraestructures catalanes, i l'indefinit i escandalós espoli fiscal, justifiquen un gran acord nacional (i idealment que aquest fos en clau sobiranista). Els pressupostos que s'han d'aprovar han estat (again) un gran oportunitat perduda.

3 comentaris:

Albert ha dit...

Hola Salva, em pregunto. Si es declarés la inedpendència de Catalunya, quina part del deute Espanyol hauriem d'assumir? ja sé que en un món perfecte no n'hauriem d'assumir gens ja que es podria justificar amb l'espoliacoó fiscal dels últims 30 anys però probablement (i sobretot si els negociadors actuen com a catalanets acollonits) ens n'haguem d'empassar una part. Empitjoraria la nostra situació a curt termini o la deixaria igual? salutacions

Mike ha dit...

té sentit pagar deutes d'España si es deixa de ser-ho? legalment estariem obligats?

d'altra banda, serien nostres tota infraestructura dins el territori en el moment de la independència, però també amb d'altres elements pagats amb els nostres impostos tots aquests anys com part de l'exercit per exemple .. suposo que aquestes coses poden ser elements de negociació del que dius Albert.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Albert, hauríem d'assumir la part que ens toca dels actius i dels passius, és a dir, el 18% del deute. No crec que poguèssim aplear als anys d'espoli (en gran part perquè és i ha estat un espoli consentit pels partits i Governs catalans).

Mike, gràcies pel comentari. Com deia, ens repartiríem drets i deures, actius i passius, i les infraestructures dins de Catalunya serien nostres.