diumenge, 5 de juny de 2011

El comunisme porta a la felicitat

Segons la televisió de Corea del Nord (un país i una televisió conegudes per la seva objectivitat i rigorositat) Xina és el país més feliç del món, seguit de Corea del Nord, Cuba, Iran i Veneçuela ("North Korean "Global Happiness Index" ranks China no. 1, USA dead last"). Desconec la metodologia però sembla que comunisme, autoritarisme i nul respecte als drets humans són variables clau per encapçalar el rànquing. Els Estats Units, com no, apareix en la posició 203, és a dir, a la cua de tots els països del món.

És complicat mesurar la felicitat (què és la felicitat?). Una alternativa és una enquesta que va fer Gallup entre els anys 2005 i 2009 ("The World's Happiest Countries" publicat a Forbes). La metodologia va ser la següent:

First they asked subjects to reflect on their overall satisfaction with their lives, and ranked their answers using a "life evaluation" score from 1 to 10. Then they asked questions about how each subject had felt the previous day. Those answers allowed researchers to score their "daily experiences"--things like whether they felt well-rested, respected, free of pain and intellectually engaged. Subjects that reported high scores were considered "thriving." The percentage of thriving individuals in each country determined our rankings.

Comparem els dos índex: aquí els països més feliços són Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suècia i Holanda, i els Estats Units apareix en la posició 14, Xina a la 125, Cuba a la 67, Iran a la 81 i Veneçuela a la 21 (Espanya a la 43).

I anant una mica més enllà, si enlloc de "felicitat" vols comparar "benestar" suggereixo aquest article de Pol Antràs ("El Bienestar de las Naciones") que explica la metodologia que utilitzen Chad Jones i Pete Klenow de Stanford:

(...) la metodología desarrollada por los autores intenta aplicar algunos de los avances de la macroeconomía cuantitativa de las últimas décadas para introducir correcciones explícitas por diferencias (entre países y a través del tiempo) en consumo frente a producción, ocio frente a oferta laboral, esperanza de vida y desigualdad en la distribución del consumo entre agentes (en este último punto, los autores invocan al famoso velo de ignorancia de John Rawls para simplificar el problema de agregación en sus cálculos).

Aquest índex l'encapçalen Luxemburg, Noruega, Estats Units, Suècia i Holanda (Espanya està en la posició 18).

Amb quin rànquing em quedo jo? El comunista en principi no (!). I he de confesar m'agrada el rànquing de Gallup perquè en les primeres posicions surten uns països que admiro pel seu equilibri entre benestar, cohesió social i protecció dels desfavorits. I més enllà dels rànquings em quedo amb Catalunya i els Estats Units.

2 comentaris:

joan ha dit...

Molt interessant. Afegeixo uns apunts de com es considerava la felicitat en l'època clàsica.

"For the uncertain future has yet to come, with every possible variety of fortune; and him only to whom the divinity has continued happiness unto the end we call happy...."
From Plutarch's Solon

tb hi han uns paràgrafs a l'Història de Herodoto força interessants, es en àngles;
http://ancienthistory.about.com/library/bl/bl_solon_croesus.htm

Salut i felicitat!

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Joan, interessant reflexió sobre la felicitat...