diumenge, 3 d’abril de 2011

Per quan vingui el proper juny

Aquest juny promet ser molt interessant des del punt de vista econòmic i financer.

La meva predicció: després de les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig afloraran dèficits i deutes ocults (com a Catalunya després del canvi en la Generalitat), i molta despesa compromesa pre-electoral (és a dir, tot i haver passat 4 mesos del 2011, en molts casos per qüestions electoralistes s'haurà consumit o compromès més de 1/3 del pressupost).

Quan hi hagi canvi en el partit de govern, la denúncia serà immediata. Quan continuï el mateix partit, tard o d'hora sortirà. És a dir, més dèficit i deute públic.

A més tard o d'hora sortiran nous dubtes sobre els comptes espanyols: com explicava al gener els compromisos de dèficit de ZP estan basats en un escenari de creixement de l'economia espanyola que ningú creu (com ha explicat fa uns dies el Banc d'Espanya), el que tard o d'hora obligarà a noves retallades de despesa.

És a dir, previsibles nous dubtes sobre la magnitud real del deute per culpa de "dèficits inesperats" d'ajuntaments i CCAA, dubtes sobre el compliment de l'objectiu de dèficit del Govern espanyol... i un compromís total del Govern espanyol per fer el que calgui per complir els compromisos de dèficit (un compromís que em crec).

Els mercats (ai els mercats!) apretaran: la prima de risc, al mínim indici de més dèficit públic, augmentarà... i el Govern espanyol actuarà. I què farà? La meva hipòtesi: més pressió a ajuntaments i CCAA i nova retallada de despeses a nivell estatal. I afectarà a Catalunya? Bé, algú té algun dubte?

Moltes vegades hem cantat "per quan vingui un altre juny". Doncs el tenim a tocar. O tenint en compte l'espoli asfixiant i les retallades imposades, ja hi som.

P.D. El més curiós és que tot és bastant previsible: no calia un canvi de Govern per conèixer la gravetat dels comptes de la Generalitat (com sabeu els lectors d'aquest blog), sinó entretenir-se a mirar informació pública; el mateix amb altres administracions públiques (que jo no faig per manca de temps i, també, d'interès); o l'objectiu de dèficit públic espanyol, que des del principi se sap que està basat en hipòtesis massa optimistes (o falses, segons es miri)

4 comentaris:

Manel Bargalló ha dit...

Salva, com sempre l'encertes i l'encertaràs. SI per mi fos, quan siguem un estat, tu hauries d'estar al capdavant del ministeri d'economia

Jordi Benplantat ha dit...

Salva, la previsió que fas es "de caixó". La questió es apart de Catalunya i Madrid quantes CA son capaçes de superar-ho sense suspensió de pagaments.
O marxem, o tot aixó també ho pagarem nosaltres.
Salut

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Manel quin honor! Quan siguem independents t¡ho recordaré! :)

Jordi, la festa sempre la pagarem nosaltres.

Antoni ha dit...

Salva, no tens botonet de "m'agrada", i t'ho he de deixar escrit aquí.