Cal denunciar l'espoli i les retallades injustes, però alhora també demanar que els serveis i despesa pública siguin raonables. I també un límit raonable a l'estat del benestar, bàsicament, aquell que ens puguem pagar.
Iuna reflexió molt interessant que fa al respecte:
L'estat del benestar té la mida de la butxaca del país. Hi ha països que poden fer determinades coses perquè generen prou recursos i d'altres que, com que no en generen, no poden. Els catalans han de començar a comprendre que el nostre estat del benestar no pot ser com el dels escandinaus. I no perquè allí hi faci més fred. Sinó perquè hem renunciat a treballar com ells.
1 comments:
Brillant, de tant obvi!!!
Publica un comentari