dimarts, 5 d’abril de 2011

L'error de successions (el meu)

Em vaig equivocar: vaig pronosticar que el Govern no eliminaria l'impost de successions degut a la delicada situació financera de la Generalitat, però ho ha fet.

Per què pensava això? Una pregunta: us imagineu qualsevol govern europeu, amb greus problemes de dèficit i deute públic, aplicant retallades draconianes en la despesa... i eliminant un impost que afecta només als més rics? Quina credibilitat tindria enfront els inversors i la ciutadania afectada per les retalladades? Doncs d'aquí la meva hipòtesi.

Ja veurem les implicacions d'eliminar l'impost. Jo en veig dues de greus: una, que si es vol presentar un projecte creïble d'austeritat fiscal és molt difícil justificar una baixada d'impostos; i dos, de relat, fins ara es podia "culpar" de les retallades al tripartit i/o a l'espoli, però ara també es podrà fer corresponsable al Govern per la baixada d'impostos.

És poc creïble que jo critiqui a un partit que no he votat per complir una promesa electoral que no comparteixo: jo estic a favor de l'impost, però no m'agrada que aquí el tinguem i no el tinguin a la major part de la resta de l'estat (com deia, quan siguem independents el recuperem, ok?). Poc creïble per part meva, d'acord, però això no treu que aquesta mesura tingui conseqüències en el relat i credibilitat del Govern: CiU deu creure que en positiu, jo tinc els meus seriosos dubtes.

O igual resulta que les finances de la Generalitat no estan tan malament i que les retallades no seran tan doloroses, el que seria un gran notícia.

5 comentaris:

David ha dit...

O potser que aquest impost era tan nociu que, per guanyar alguns milions d'euros n'acabàvem perdent uns altres per una altra banda...

Candide ha dit...

No veig cap error teu. Semblava durant un temps que no complirien amb sa promesa i, si els votes o no, els has de medir per ses paraules.

A més, sembla evident que Mas no podia acabar els 100 dies sense haver complert aquesta promesa estrella, i amb les municipals per davant.

Clidice ha dit...

Els impostos que graven als rics sempre resulten ineficaços, perquè ells tenen tots els camins per evadir-los, ja sigui amb la llei del país o amb la llei del país que més els convingui. Per això, treure'l no crec que sigui gaire rellevant de cara a les arques públiques. Em sembla més aviat una polèmica forçada, perquè escoltes que tothom en (mal)parla i la majoria no estaven en el supòsit d'haver de pagar.

Curiosament jo sóc dels que està a favor dels impostos, aquest també, i no he votat als qui manen.

Miquel ha dit...

Tinc els meus dubtes sobre aquesta situació. Per una banda sí que sembla lògic que no s'elimini l'impost, és dir, que s'adopti una postura keynesiana i el Govern mantingui una política fiscal en èpoques de recessió; d'altra banda, si es relaxen les imposicions fiscals a aquells que dinamitzen l'economia i generen treball, els diners seran reinvertits al teixit econòmic i qui sap si veurem més aviat la llum al final del túnel .

Anònim ha dit...

No entenc que diguis que aquest impost nomes afecta als mes rics. Qui mes qui menys, la immensa majoria dels que voten esperen heretar alguna cosa no se sap mai quan. I en David te molta rao. Espatllar el relat no es dolent per tot. Josep G.