dissabte, 23 d’abril de 2011

Islàndia, el nou heroi

He llegit a varis llocs que els islandesos són uns cracks perquè han decidit en referèndum no pagar als estalviadors estrangers que tenien diners en els seus bancs fallits (com "Visca Islàndia!", de Vicent Partal). Visca, canya als bancs!

Segurament molts estarem d'acord en que "el poble" no ha de pagar els excessos dels banquers (com seria el cas d'Irlanda) i que qui la fa ho ha de pagar, però crec que en el cas d'Islàndia s'estan confonent algunes qüestions clau.

Què pensaries si el banc holandés ING fes fallida i el govern holandés decidís que els estalviadors holandesos no perdessin els seus estalvis, però els estalviadors d'ING a l'estranger (com els catalans) sí els perdessin? Doncs això és el que ha aprovat Islàndia en els seus referèndums.

Podem estar d'acord en diferents opcions equànimes, com que si un banc fa fallida tothom hi perdi o que ningú perdi; o que perdin els creditors però no els estalviadors; o que és garanteixi un mínim a tots els estalviadors (100.000€ com a Espanya, o la quantitat que sigui). Però el que s'ha decidit a Islàndia és discriminar als estalviadors estrangers. Seria el mateix cas que l'exemple que deia d'ING, que a Espanya no té un banc sinó que utilitza una la llicència bancària holandesa, i els estalviadors catalans estan "protegits" per l'estat holandés (i per cert, utilitzo el cas d'ING com a exemple de banc estranger que opera a Espanya amb una llicència del seu país, no tinc cap dubte de la seva solvència).

I per cert, que ningú cregui que això acabarà aquí. Quina credibilitat té Islàndia en el futur?

P.D. Pots trobar un escrit interessant sobre aquest tema clickant aquí.

8 comentaris:

Clidice ha dit...

Islàndia s'està prenent com a paradigma de massa coses, educació, economia, quan no es pot prendre com a exemple un país de 300.000 habitants que pràcticament no depèn del petroli i amb unes lleis sobre la immigració ratllant el racisme. Res a veure amb nosaltres.

Respecte a ING ... bé, deixem-ho córrer. Ja ens ho trobarem si s'escau.

joan ha dit...

Doncs a mi francament, em sembla una decisió valenta, democràtica (incloent referèndum, no pas reial decrets, o clàusules addicionals), autèntica i sobirana.

Les societats essencialment son ens per sobre d'ideologia econòmica, els pares de l'economia de mercat ja ho varen advertir. Tindre economistes decidint per les societats, es l'equivalent a tindre pornògrafs com a educadors sexuals.

Jo sempre demano bacallà d'islàndia! ;)

Josep ha dit...

Joan, el problema no és que els economistes ens governin. T'has confós en la cerca de culpabilitats.Els economistes són tècnics, treballin en economies capitalistes o de planificació centralitzada. Busca la culpa en la corrupció i la manca d'honradesa comesa per tota mena de personatges, instal.lats en partits polítics, empreses, sindicats, ONG, etc. Finalment, sembla que tenim més advocats que economistes entre els nostres polítics: Obama, Sarkozy, Zapatero, Putin. Encara que també tenim físics com la Merkel, químics com en Rubalcaba, o enginyers i tecnòlegs com en Hu Jintao o en Naoto Kan.

joan ha dit...

tens raó josep, portant-ho a termes de responsabilitat directe i personal. Pero a data d'avui Islàndia es l'ùnic pais sobirà que rebutja l'analisi del corrent majoritàri en l'ideari dels economistes d'arreu del món. Si ho comparem amb el que pasa a casa nostre, jutja tu mateix qui es mes pervers; qui anteposa els interessos dels "estalviadors estrangers", o el que per contra trenca la factura i engarjola els natius implicats.

salut!

Antoni ha dit...

Sense les orelleres d'ase del dogmatisme ideològic neoliberal la cosa d'Islàndia s'entén de seguida: els islandesos han votat la fi de la impunitat. Ara bé, no està clar que tots els qui expressen admiració entenguin que és difícil d'exportar la via islandesa, pel que diu la Clídice. Sí, és cert que aquí i allí s'admet de forma retòrica (buida, banal, irrellevant) que hi ha hagut excessos en el mercats financer. El Salva mateix diu que “segurament molts estarem d'acord en que 'el poble' no ha de pagar els excessos dels banquers”. Bé, però què està passant, en realitat? Que el poble paga més o menys a tot arreu. El problema de credibilitat d'Islàndia és, de nou, jerga economicista que amaga decisions polítiques, de lluita pel poder i la riquesa. El islandesos suposo que estan ocupats resolent el merder creat pel “treball” del “talent” financer. La “credibilitat” la deixen per a més endavant. Els damnificats estrangers per la decisió d'Islàndia són ben lliures de rebel·lar-se a casa seva.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris. No discuteixo la decisió del poble islandés, que és lliure de prendre les seves decisions, aquesta i les que sigui. I més en aquest cas que, pagar els seus deutes, suposa comprometre el 30% del seu PIB.

L'únic que constato és que en aquest cas no és blanc o negre, i no és castigar a uns "banquers estrangers dolets".

I respecte als economsites, penso que no és un tema de formació sinó de valors.

Marc Murtra ha dit...

Salva, crec que els que han perdut no són els que tenen contes corrents o diners en dipòsits (qui guarda més de 100.000€ en cash?) si no els accionistes.
Si és així, a mi em sembla bé. Han arrisca els seus diners en una economia de mercat i han fet fallida. Ho sento sincerament per ells, però no crec que els contirbuents islandesos hagin de recollir la factura.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Marc, els accionistes han perdut, i és el que té sentit. Però també han perdut 350.000 ciutadans britànics i holandesos, que tenien els seus estalvis en la banca islandesa.

És legítim que els ciutadans islandesos decideixin que els seus conciutadans no perdin els seus estalvis i els estrangers sí, però és el mateix que l'exemple d'ING. I sobretot, no és blanc o negre, ni tampoc que s'hagi castigat als banquers o als inversors, sinó als estalviadors estrangers.

Gràcies pel comentari!