dimarts, 1 de març de 2011

Revoltes àrabs, esperances, temors, i un potencial problema per l'euro

Segueixo amb moltes esperances i algun temor les revoltes als països àrabs. Per sobre de tot em fa molt feliç que els ciutadans exigeixin democràcia i drets humans, que defensin valors occidentals, i que lluitin per assolir la llibertat i acabar amb les tiranies. Però també em preocupa l'endemà, i d'aquí cinc i deu anys, i com evolucionaran aquests països, no sigui que enlloc de tenir un tirà relativament controlat acabi tot amb una república islàmica perillosa i agressiva com Iran.

Tindran èxit les revolucions? Al respecte, recomanat el gran article (com no) del Professor Carles Boix (“1848 al món àrab”), on fa un paral·lelisme de la revolució actual als països àrabs amb les d’Europa de l’any 1848 (que van acabar tornant a monarquies absolutes), i explica que la baixa renda per càpita d’aquests països pot acabar comportant democràcies de baixa qualitat. La recepta?

L'única sortida és créixer. L'Europa liberal fracassà l'any 1848. Però l'èxit de la revolució industrial va possibilitar el trànsit a la democràcia dues generacions després. Una economia letàrgica (i no l'islamisme) és el taló d'Aquil·les del món àrab.

És a dir, ara hem de donar suport a les revolucions, però demà hem de facilitar que aquests països puguin crèixer. Un Pla Marshall per aquests països? Ah, i que inclogui diners i valors, valors occidentals!

I a tot això es parla de l'impacte econòmic d'aquestes revolucions, especialment de Líbia. Des d'un punt de vista pràctic jo diria "l'important és que aquestes revolucions triomfin i la resta ja ho gestionarem". Però què ens trobarem?

Les discusions són a l'entorn del preu del petroli i com això pot afectar l'economia. Sens dubte l'impacte serà negatiu però potser moderat, com explica Juan Rubio-Ramírez a "Libia y la Recuperación Económica". Sempre, és clar, que aquestes revoltes no arribin a Aràbia Saudí.

I un punt clau de la revolta a Líbia és l'impacte que tindrà en la confiança dels ciutadans i de les empreses. Es parlarà molt d'això en els propers dies.

Però un factor que no se n'ha parlat i que és potencialment molt greu: l'impacte de la situació de Líbia en Itàlia.

The Gaddafi family, either independently or through the Libyan investment fund, owns 7 per cent of UniCredit, Italy’s largest bank, 2 per cent each of defence company Finmeccanica and carmaker Fiat, and 7.5 per cent of Juventus, the football club. Oil company Eni, construction firm Impregilo, Fiat Group truckmaker Iveco and Finmeccanica have extensive exposure to Libya"

“Italy has lots of interests in Libya, primarily linked to Eni,” said Nicolo Sartori, an analyst who specializes in energy policy at Rome’s IAI institute of international affairs. “These ties have become even tighter recently with the Berlusconi- Qaddafi bilateral pacts.”

The 2009 friendship treaty signed by the two leaders at a ceremony in Tripoli stipulated that Italy would build a Libyan coastal highway. Contracts for the projects were to go to Italian infrastructure companies such as Impregilo SpA and Ansaldo STS SpA.

Si Gadaffi perd el poder (tant de bo, i que sigui aviat!) és molt probable que el nou govern sigui hostil amb els països amics del Gadaffi, com Itàlia. I això perjudicarà a Itàlia, que no oblidem té un deute públic molt elevat. I Itàlia s'ha compromés a posar diners en el fons de rescat europeu, i ara segurament ho haurà de fer per salvar Portugal. I en aquesta situació Itàlia pot no tenir molt marge si cal posar encara més diners per salvar altres països, com Espanya.

És a dir: el taló d'Aquiles del nou fons no és només que molts països demanin ajut, sinó també la capacitat d'Itàlia d'aportar diners si la seva situació econòmica, fruit dels seus lligams amb Líbia, es deteriora molt. I com sempre no és tant el que passi sinó l'expectativa del que passi, és a dir, no tant que calgui que Itàlia posi diners sinó l'expectativa de que, si cal fer-ho, podrà fer-ho.

I per cert: per sobre de tot, llibertat, democràcia i drets humans.

P.D. Això de limitar la velocitat a 110 km/h no té sentit: no seria millor posar un impost sobre la gasolina?