diumenge, 6 de març de 2011

Marmota independentista

Recomanat l'article de l'amic Josep Pinyol on explica el previsible guió del (possible) nou finançament: "Finançament: el dia de la marmota".

Des de 1980, cada cinc anys la Generalitat ha negociat (és un dir) el seu finançament amb el Govern del Regne d'Espanya. Cada cinc anys el govern català ha reclamat la unitat del Parlament al voltant de les seves posicions. Cada cinc anys la majoria catalana de torn ha arribat a un acord a l'Estat espanyol. Cada cinc anys el govern de la Generalitat ha proclamat triomfalment que el nou pacte era una gran victòria i molt millor que l'anterior. Cada cinc anys el poble català ha continuat patit un espoli fiscal pitjor que l'anterior.

El dia de la marmota. I aplica no només al finançament, també a l'independentisme, com apunta Patrícia Gabancho a "Un bastó a la roda".

És un clàssic: purisme, frikis, manca de generositat, personalismes... i divisions. Evitem l'error tipus II, per presitigiar l'independentisme i per deixar de sentir vergonya aliena.

I com diu el mestre Cardús (brillant anàlisi a "Independentisme vs. independència") no ens obsessionem amb la unitat: fem una mica de selecció de personal.