dimarts, 22 de març de 2011

Financial Times i l'autoestima dels catalans

Quan el Financial Times o qualsevol mitjà internacional publica un article criticant Catalunya ens indignem i fem difusió immediata. I avui que ha publicat un article molt positiu no diem res (només una nota a la tarda de l'Agència Catalana de Notícies).

Només hem de comunicar les crítiques? I per què no fer ressó també de les coses positives que li passen al país, com el reconeixement internacional al potencial de Barcelona i Catalunya? Reconeixement a l'emprenedoria, a la creativitat, a la cuina, a l'arquitectura o a la indústria editorial. O a que ja en el segle XII innovàvem amb el Consell de Cent, el sistema més proper a la democràcia en aquell moment.

Encara que només sigui per reforçar l'autoestima, apart de flajelar-nos per totes les desgràcies que ens envolten (moltes responsabilitat dels propis catalans), fem d'altaveu de les bones notícies quan aquestes apareguin.

7 comentaris:

Candide ha dit...

Perquè la normalitat no té venda. S'ha de trobar l'espectacle, i l'espectacle que es ven bé a Catalunya és tot allò que connecta amb el victimisme. A tot arreu sempre es pot muntar un bon show quan es pot fer creure que algú de fora insulta els sentiments nacionals.

Porta bons beneficis a la caixa.

albert ha dit...

la Generalitat te un greu problema de comunicacio, no pot ser que el FT faci articles cada mes esbiaixats cap a Madrid d'aquesta manera tan escandalosa com el que han publicat avui en portada. Per altra banda, articles com aquest al qual et refereixes estan molt be pero no arreglen tot el mal que fan els altres articles. Em nego a donar-li resso fins que aquesta publicacio no faci un tractament just de Catalunya.

Anònim ha dit...

Comparteixo el tema del victimisme i la flagelació. Però recordo molt bé l'esforç de persones molt concretes en época tripartita, com el President Pujol, que des del seu Centre d'Estudis ha convidat diverses vegades al Sr. Mallet i altres a visualtzar més perspectives sobre Catalunya. Jo em vaig donar de baixa al FT fa anys perquè tota la informació de les autonòmiques del 2006 va ser una fotografía d'en Rivera en pilotes. Em consta que aquest fet li va arribar al Sr. Mallet amb la raó que vaig usar: FT feía informació "tabloid" amb nosaltres. Benvingut al club, Sr. Mallet. La crítica, constructiva (per a tota la resta ja tenim Madrit!)

Adrià Maynés ha dit...

Al Financial Times mai li passaria pel cap dubtar que Escòcia és una Nació. Ara han vist que en el tema econòmic potser tenim raó i escanyen per la banda de la identitat (la realment important) parlant de Catalunya com a regió espanyola i del Tresor Nacional referint-se a Espanya. Ho fan d'acord amb les consignes de la diplomàcia espanyola a la que el govern Mas fa el joc amb els nous nomenaments. Així no anem enlloc. Com a molt, ens escanyaran una mica menys econòmicament per què puguem respirar, però en paral•lel, mentre agafem aire, ens destruiran la identitat. Els espanyols ho tenen molt clar i CiU hi col•labora com ho fa el brau davant el torero.

Albert ha dit...

Salva,acabo de llegir el teu comentari al blog del collectiu emma i es veritat que parlen del 9% del PIB i ho compara amb les ajudes de Alemanya pero no diu que Alemanya dona aquestes ajudes de forma voluntaria mentre que Catalunya no te aquest poder de decisio. Tambe el titular que utilitzen es esbiaixat, implica que Mas es reticent a retallar quan es l'unic que han fet en tres mesos i quan cap autonomia mes ho esta fet. Repeteix que Espanya es un dels paisos mes descentralitzats d'Europa quan no es veritat, ja hem descobert que la Generalitat es una pura gestoria. Tambe li fan el joc a la versio de Madrit explicitant que el deute de Catalunya desestabilitza l'economia espanyola quan nomes en representa una petita part. Segueix referint-se a catalunya com a regio espanyola. O sigui el balans segueix sent que Catalunya segueix patint un tractament totalment esbiaixat en el tractament del FT.

Candide ha dit...

M'esgarrifa l'esport català de donar per cul, perdó, criticar amb desmesura els periodistes estrangers.

Emma, amb els que estic en desacord gairbé totes les vegades que publica un text, han suavitzat el seu discurs i almenys (ja) no insulten directament.

En Mallet és un professional i es mereix un cert respecte. S'informa bé, parla amb honestetat. Si diu "regió" és perquè és el que es fa. "Comunitat Autònoma" té moltes lletres i és la introducció d'un terminus tecnicus que mentre que sí és el més correcte no ajuda el públic forani a comprendre una situació que per a ell és complicada.

Si en Mallet diu que "Spain’s 17 regions collectively overshot their centrally imposed deficit target of 2.4 per cent of gross domestic product last year, and the overall Spanish public deficit was cut as planned only because the central government exceeded its target" serà perquè ha fet els números o s'en ha buscat una font impecable. Però si s'equivoca, que és el que sempre pot passar, doncs s'ha de demostrar sense sempre clamar "esbiaixat!".

[Per cert, amb les línies citades a dalt Mallet contradiu un article de l'ACN del que Emma també s'ha fet ressó:

http://emma-col-cat.blogspot.com/2011/03/catalonia-is-not-to-be-blamed-for.html

I aqui la pregunta és: Qui és més esbiaixat? Cui bono?]

En l'article del que he citat a dalt, Mallet es fa moltíssima ressó de la part catalana, des del titol fins als paràgrafs concloents. No es pot esperar més!

La incomprensió per defectes culturals, l'actitut infantil de senzillament ignorar tot allò que no agrada, i la incapacitat d'acceptar una crítica no ajuden a formar part del món. Tot allò es practica per part d'aquells que es creuen en possessió de la veritat absoluta, que per tant no necessiten escoltar a ningú i es perden en l'onanisme de parlar només amb i dels que pensen exactament igual.

Si tot això culmina en l'insult cap a uns professionals, descrivint-los com a pendents d'una propaganda i incapaços de fer la seva feina diària, el que esgarrifa és que per aquesta via no es guanyen amics per Catalunya.

Candide ha dit...

PD: "hem descobert que la Generalitat es una pura gestoria"

Per tant, serà veritat absoluta. I si ho fos, Mallet ha fet una comparació que segueix essent certa. En el respecte cap a les minories culturals España supera fins i tot Alemanya. Compareu els catalans i els bascos amb els sòrabs o els frisons.