dimecres, 30 de març de 2011

Asfíxia i rescat

El Conseller Mas-Colell explica que el Govern espanyol vol que el Govern català faci una retallada draconiana, gairebé impossible, del 20%, amb el greu impacte que això tindria en l'economia catalana i en el benestar i prosperitat dels catalans. I ZP explica com, per pressions de la Unió Europea (!), el sostre de despesa afectarà també a les CCAA.

Segueix el guió dibuixat fa uns mesos, fil per randa, versió hard ("Les finances de la Generalitat i i un escenari polític a futur"):

(...) tempesta perfecta que acaba amb la intervenció de l’estat que, amb l’excusa de “salvar les autonomies”, limita considerablement el nivell d’autonomia actual, amb el vist-i-plau d’Europa, que ho interpretaria com una mesura més d’austeritat fiscal.

I com ho farà?

(...) versió hard, a l’espanyola, a la LOAPA, a lo bèstia, deixant que la situació es deteriori per així aplicar amb força una reducció brutal d’autonomia financera, retallada dràstica de competències i limitació de què poden fer les autonomia.

És a dir, aniran apretant i apretant, cada vegada més... fins que ens oferiran un pacte vergonyant que si s'accepta (jo espero que no, però no sóc gaire optimista) ens el vendran com el millor pacte de la història (again!): rescat a curt termini, espoli per sempre. I potser no els caldrà retallar competències, ja que no hi haurà recursos per desenvolupar-les.

En els darrers dies hem tingut la bona notícia de que la Generalitat ha aconseguit 800€ milions. Molt bona notícia. Però no oblidem que les necessitats financeres per aquest 2011 són de 11.662€ milions (quasi 1.000€ milions al mes). Pacte fiscal? Pactar amb qui? Quan, el 2012? I com arribem al 2012? I amb quina força per negociar?

Què passarà? Una hipòtesi: asfíxia... i rescat. Una altra hipòtesi: sóc jo que no ho entenc, està tot controlat.

P.D: Si fins i tot el President Pujol afirma que l'única alternativa és la indepedència, potser que ens hi posem. I que ens hi posem ara i no quan els polítics actuals es retirin i diguin que sí, que ara que no depèn d'ells, hem d'anar cap a la independència.