diumenge, 13 de febrer de 2011

Ser català = pagar més i rebre menys

Gran article de Jordi Barbeta ("Catalunya tiene los impuestos más altos de España") on explica que els catalans som els ciutadans (súbdits?) que més impostos paguem i menys serveis rebem a l'estat espanyol : impostos de país socialdemòcrata i serveis de país liberal.

Fins quan? Doncs fins que els catalans diguem prou. Prou, i fins a les darreres conseqüències.

Per cert, gran pedagògia la de Barbeta, per què no la fa també el Govern? I una campanya a TV3 explicant l'espoli fiscal? I un referèndum pel concert?

Em temo que amb el tema concert econòmic/pacte fiscal, tot i les urgències financeres de la Generalitat, CiU ajornarà la discusió fins a les properes eleccions espanyoles: la seva campanya serà clara, "qui vulgui concert econòmic, que voti Duran Lleida" (!). Això sí, haurem perdut un any (més) per acabar al mateix lloc: ni pacte fiscal ni res. Algú dubta que aquest serà el resultat final? I mentrestant no oblidem que la retallada de la despesa de la Generalitat perjudicarà l'economia catalana, ajornant la seva recuperació.

I en aquest context coincideixo en part amb el plantejament del Conseller Mas-Colell de fa uns dies quan deia que, tot i estar a favor de l'impost de successions, en un context d'economia oberta calia eliminar-lo. Jo també sóc partidari d'aquest impost. Més que d'economia oberta però per mi l'argument és que a la resta de l'estat no el tenen i, tenint en compte l'espoli, els catalans no podem a sobre pagar més impostos que els espanyols, com explica avui Barbeta.

El dia que siguem lliures i per tant recaptem tots els nostres impostos i puguem fer de veritat una política fiscal, serà diferent.

Conseller Mas-Colell, quan siguem independents, recuperem l'impost de successions, ok?