dijous, 3 de febrer de 2011

Plorar i desig sexual

Via Freakonomics, com no: "Need to Turn Off His Sex Drive? Cry"

Les llàgrimes de les dones disminuexen el desig sexual dels homes.

(...) after sniffing such tears, men experienced reduced self-rated sexual arousal, reduced physiological measures of arousal, and reduced levels of testosterone. Finally, functional magnetic resonance imaging revealed that sniffing women’s tears selectively reduced activity in brain-substrates of sexual arousal in men.

Conclusions per les dones: conclusió 1, si voleu refredar l'ambient, ploreu; conclusió 2: si el voleu escalfar, sobretot no ploreu!

Conclusions pels homes: per moltes raons, no fem mai plorar a les dones!

P.D. Sí, és un post frívol, i què? O només he d'escriure només sobre finances de la Generalitat i penúries dels independentistes?

2 comentaris:

Clidice ha dit...

buaaaaaaaaaaa ai no, era al revès oi? ;)

Antoni ha dit...

Salva, avui parlo de tu al meu bloc, esperant amb candeletes que diguis alguna cosa sobre això de Catalunya Estat.

Sobre les llàgrimes de les dones, m'has fet recordar una de les coses més brutals que he llegit sobre eltema, per part d'una dona, una feminista o psicòloga o no sé què argentina, Esther Vilar.
http://www.google.com/search?sclient=psy&hl=ca&site=&source=hp&q=Esther+Vilar&btnG=Cerca+amb+Google
Deia que les llàgrimes depenen d'una glàndula, com el pipí. Quan les criatures són petites, als nens se'ls educa a controlar el pipí i les llàgrimes (els nens no ploren!). A les nenes només el pipí. Després, quan són dones, ho saben regular i enquadrar dins del xantatge emocional, l'estratègia bàsica de manipulació i control de l'home. M'atreveixo a posar aquestes coses perquè les deia una dona, eh?