dimecres, 9 de febrer de 2011

Lliçons al Financial Times?

Fa uns dies el Financial Times va escriure un article sobre les finances de la Generalitat ("Catalonia seeks to raise €11bn in fresh debt") que vaig comentar al meu blog. Bàsicament escrivia que, tot i que hi havia una comparació que no m'agradava (la de Grècia amb Catalunya) l'article era prou objectiu: explicava les necessitats de finançament de la Generalitat, el seu dèficit i deute, i que paga amb retard als proveïdors. I sí, sembla que ens hem oblidat, també recordava el dèficit fiscal:

Catalans have long complained that their region is what Mr Mas-Colell calls “structurally underfunded” because of excessive transfers to poorer regions in accordance with the Spanish constitution.

Arran l'article he rebut alguns suggeriments de que el Col·lectiu Emma respongui aquest article perquè no dóna prou importància a l'espoli. Ho havíem de fer? El Victor Mallet ha parlat altres vegades de l'espoli (com aquí i aquí) i potser abans d'exigir-li res a ell, exigim que la pròpia Generalitat denunciï de forma clara i contundent l'espoli, no? I que actuï en conseqüència, és clar. Al respecte, gran article del sempre gran Carles Boix ("Recorte presupuestario y balanza fiscal"). Quina és segons la Generalitat la principal causa del dèficit de la Generalitat del 2010? La sanitat, i no pas l'espoli! Ah, i for the record, que no hi hagi resposta pública no vol dir que des del Col·lectiu Emma no fem res.

Avui m'ha arribat, via l'amic Edward Hugh, una entrevista que han fet al Victor Mallet a Catalunya Ràdio. He sentit vergonya aliena. Lliçons de periodisme al Financial Times?

Han retret al Financial Times la mala imatge que té Catalunya. No hi tenim els catalans res a veure? I la responsabilitat de l'anterior govern, després dels increments descomunals de dèficit i deute tot i afirmar que teníem un magnífic finançament, celebrat inclòs per un partit independentista?

També critiquen que Mallet no parli del dèficit fiscal de Catalunya. Cert que en aquest article no ho fa de forma explícita, però ho ha fet en el passat, com aquí i aquí, que parla dels 60€ milions d'espoli cada dia. El propi Mallet recomana al Fuentes que llegeixi els seus articles anteriors, abans d'entrevistar a ningú caldria saber què ha escrit en el passat, sobretot si se li volem donar lliçons de res. I per cert, quantes vegades recorden cada dia a Catalunya Ràdio i a altres mitjans els 60€ milions d'espoli al dia? I quan n'ha parlat la Generalitat, donant aquestes xifres?

I sí, la situació de les regions es percep en els mercats com el principal problema per complir els objectius de dèficit de l'estat espanyol i el Financial Times també ho diu (el que va motivar fa unes setmanes del Col·lectiu Emma). I si aquesta situació no és nova (des del Col·lectiu Emma ja avisàvem el passat estiu), per què des de Catalunya estem posant al crit ara? Hem descobert ara a la premsa internacional? Des del Col·lectiu Emma hem rebut molt suport, però cal dir-ho, moltes vegades ens hem sentit molt sols.

A mi aquest article em fa ràbia, molta ràbia. I em fa ràbia perquè el que diu és veritat. I tinguem-ho clar, això va del següent: la situació actual és fruit de la mala gestió i del finançament injust de Catalunya. Avui estem retallant les despeses de la Generalitat el 10%. Què estem fent avui ja per acabar amb l'espoli fiscal? Potser menys criticar al Financial Times i més actuar. O deixar que ens segueixin espoliant, però després no ens queixem.

Fa unes setmanes que torno a dormir. No és conya: durant molt de temps ho passava fatal, veia, parlava i escrivia sobre els problemes del dèficit i deute del català, amb poc ressó i amb la sensació que pocs veien i entenien la magnitud de la tragèdia. Alguns articles són vigents avui, com "Autononisme, entre la gestió i la fallida" del setembre fins al "Les finances de la Generalitat i i un escenari polític a futur" d'octubre on explicava que estàvem en el punt de mira internacional i que això podia tenir greus conseqüències sobre la nostra autonomia.

Ara estic més tranquil: la situació és igual de complexa però ara ja ho veu tothom. I ara només depèn dels catalans si volem continuar així o ho volem canviar. I si no ho canviem després no ens queixem al Financial Times de que ens espolien. I ja de pas, tampoc prentenem donar-li gaires lliçons de periodisme, o potser abans predicar amb exemple i rigorositat.

7 comentaris:

Medit ha dit...

Bravo. Un article excel·lent. Si sempre hem d'esperar que des de fora ens treguin les castanyes del foc, ja podem anar esperant. En economia, en llengua, en cultura i en qualsevol altra cosa.

Qui no arrisca no pisca. Que els ho diguin als egipcis, estaven ells esperant que la Hillary Clinton els hi treiés del mig un paio que fa 30 anys que seu a la mateixa cadira.

Ara la població es mou i la Clinton reacciona. Movemnos nosaltres també -i en economia, vol dir: moveu-vos CiU i Mas-, fotent el crit al cel sobre aquesta insòlita "solidaritat" d'anar regalant 60 milions al sud ibèric -i així ells puguin fer créixer el seu PIB per damunt de la mitjana estatal, a base d'arreglar-los el territori i les infraestructures amb els NOSTRES quartos- i en Mallet, o qui sigui que tingui dos dits de front i cap prejudici catalanofòbic entendrà la situació i ens recolzarà des de fora.

El drama són els ambaixadors periodístics. Tots estan a Madrid. Necessitem cònsuls periodístics, que visquin a Barcelona... i de sobte, voilà, els arguments -lluny de la demagògiga atàvico-jacobina espanyola-castellana- esdevindran coherents, racionals i tindran sentit.
Ens acabaran fotent més els Grahams Keeleys d'aquest món -imbuïts de nacionalisme espanyol fins a la mèdula i enganyant als lectors del The Guardian cada cop que parla de Catalunya- que no els pallassos de la FAES, que aquests últims tenen el seu crèdit intel·lectual, a l'exterior, al mateix nivell que l'IQ de Bush (el fill, sobretot), és a dir, sota-terra.

Medit ha dit...

Ah, i afegeixo -en tant que "cheerleader" de RAC1 que sóc-:

la idea que el Fuentes, que ha adquirit notorietat periodística per haver estat presentador de talk-shows, fan de Bruce Springsteen (sí senyor, millor que haver fet un màster o un doctorat... no et fot?), imitador de Núñez en espais humorístics, i poca cosa més -i cap de seriosa-, ara s'hagi posat ulleres i li han hagin donat el Matins de CatRàdio -no hi devia haver ningú més disponible- i arengui periodistes internacionals sense ni haver-se llegit tots els articles que aquests últims publiquen -excepte els que són mediàticament "cridaners"-, fot entre riure i llàstima.
Quina imatge projecta això cap a fora? Entre el Larry King de torn i l'estult del Fuentes hauriem de trobar un terme mig per a fer de conductor del programa-estrella de l'emisora pública del país, no es pot caure més baix. I a sobre de tertulià el Xavier Sardà, un altre "intel·lectual", pare del llarg "continuum" de productes de tele-porqueria que inunda les TVs ibèriques. Ni a la FOX, "mireusté". En fi...

joan ha dit...

Salva, era questió de temps (fins tocar fons) per que la gent/mitjans s'en fes ressó. Malgrat tot l'hipotesi que serà l'espoli el que donarà consciència al personal, es comprova amb el comportament del ex-diputat del PP en el mateix programa de ràdio.

Tot s'accelera!

Salut

Albert ha dit...

Hola Salva, jo sí vaig publicar una resposta a l'article, però deixo clar que la culpa ara és del nostre govern per no parlar de l'espoli fiscal. De fet, se la vaig fer arribar al Victor Mallet. Poc a poc.

http://www.cataloniadirect.info/2011/02/about-catalonias-debt-and-the-financial-times/

Antoni ha dit...

Donar lliçons no, però una anàlisi detinguda, lingüística, del que va sortint a mi em fa l'efecte que donaria un biaix contra Catalunya. Per exemple el dèficit espanyol "és", es presenta com un fet, mentre que Catalunya "es queixa", etc. Però això probablement és la conseqüència de l'absència d'Estat, cosa que no és culpa del FT, evidentment.

Anònim ha dit...

Trobo molt encertat tot el que dius. De fet, quan va aparèixer l'article d'en Mallet, on diu tot el que cal dir, si bé una dada per aquí, i una per allà, alguns opinadors professionals, sense haver-lo llegit amb deteniment, val posar el crit al cel.

Havent escoltat al Fuentes, que podent fer l'entrevista de moltes maneres, va optar per una agressivitat que feia vergonya aliena, en comparació amb el fair play d'en Mallet, se'm cau el món al damunt, puix en Mallet potser haurà pensat que som uns bàrbars, i que no val la pena intentar entendre'ns.

Anònim ha dit...

Salva tens tota la rao. Es per aixo que no entenc que la gent encara tracti amb respecte a en Castells, en Mascarell, la Tura, en Nadal o els Maragall, com si no s'haguessin passat tota la vida militant al partit que ha organitzat l'espoli sistematic de l'economia catalana. Els altres fabricants de tripartits i d'estatuts han pecat d'ingenus i de poc intel.ligents, pero els del PSC-PSOE son uns mal x. Josep G.