dissabte, 5 de febrer de 2011

El desastre d'Irlanda, per Michael Lewis

Michael Lewis és un dels meus escriptors preferits: ja us he recomanat els seus llibres i els seus articles.

Fa uns mesos va escriure un espectacular article sobre la crisi grega: divertit, interessant, pedagògic i il·lustratiu.

Ara, nou article sobre Irlanda: sense ser tan divertit com el de Grècia (allò dels monjos que van enredar a tothom, catalans inclosos, era boníssim!) és una forma amena d'entendre com Irlanda ha fet fallida.

Recordem: Irlanda va tenir un espectacular creixement econòmic en gran part gràcies (com no!) al totxo. Hi havia grans turbulències als mercats, molta pressió... i el govern irlandés va prendre una de les pitjors decisions econòmiques de la història (no d'Irlanda, sinó del món): garantir tot el deute dels bancs. És a dir, no només garantir els dipòsits (que podia tenir sentit) sinó també el bons que tenien els bancs irlandesos amb inversors privats. La conseqüència?

The Irish budget deficit—which three years ago was a surplus—is now 32 percent of its G.D.P., the highest by far in the history of the Eurozone. One credit-analysis firm has judged Ireland the third-most-likely country to default. Not quite as risky for the global investor as Venezuela, but riskier than Iraq. Distinctly Third World, in any case.

És a dir, la fallida d'Irlanda, que va comportar el seu rescat per la Unió Europea i ha hipotecat el futur dels irlandesos (incloent el de molts joves, que estan marxant del país).

Com van ser capaç el govern irlandés a prendre aquesta decisió? I la gran pregunta que es fa Michael Lewis: com pot ser que els irlandesos no surtin al carrer i protestin, com ha passat a Grècia o Islàndia?

L'article té altres perles, com el paper del banc d'inversió Merrill Lynch, que va acomiadar a un analista que va publicar un informe on alertava de la debilitat dels bancs irlandesos, i que a més va recomanar al govern irlandés que implantés aquesta mesura de garantir tot el deute dels bancs irlandesos. O una comparació entre americans i irlandesos:

Two things strike every Irish person when he comes to America, Irish friends tell me: the vastness of the country, and the seemingly endless desire of its people to talk about their personal problems. Two things strike an American when he comes to Ireland: how small it is and how tight-lipped. An Irish person with a personal problem takes it into a hole with him, like a squirrel with a nut before winter. He tortures himself and sometimes his loved ones too. What he doesn’t do, if he has suffered some reversal, is vent about it to the outside world. The famous Irish gift of gab is a cover for all the things they aren’t telling you.

Per cert, després de Grècia i Portugal, vindrà Michael Lewis a Espanya?

Update: crítiques a l'article de Michael Lewis, i en especial al paper que dona a Merrill Lynch ("Michael Lewis [NONSENSE] on Ireland").