dilluns, 24 de gener de 2011

Ponts sobiranistes

Temps nous en els que molts ens hem de ressituar: en aquesta nova etapa del país cal restablir ponts entre aquells que potser tenim diferències sobre l'estratègia, el procés o el timing però coincidim respecte l'objectiu final: la independència.

El primer pont i potser el més important és entre CiU i Esquerra. Ho defensava durant el tripartit ("Moció de censura sobiranista CiU – ERC: política ficció?") i insiteixo ara. En algun moment cal deixar enrera tota la desconfiança i ressentiment dels darrers anys. El President Pujol va menystenir Esquerra, i Esquerra s'hi va tornar amb dos tripartits. I ara a l'inrevés, el joc de mai acabar. Cal que els dos partits que podrien formar una majoria sobiranista al Parlament parlin, estableixin complicitats i, en temes calu de país (d'estat!), pactin. Un tema clau (i també una oportunitat sobiranista) és la situació financera de la Generalitat.

Per aquesta entesa no ajuden declaracions com les de Duran Lleida ("el principi d'Esquerra és no tenir principis") ni el paper clau que juga en el nou Govern, però no oblidem persones sobiranistes amb grans responsabilitats al Govern, com Gordó, Homs, Puig i Cuminal, per esmentar només uns quants. Ni tampoc oblidar que CiU és qui ha rebut (amb diferència) més vots independentistes. I Duran Lleida tampoc pot ser l'excusa, Esquerra també s'ha de moure.

Un segon pont a restablir és entre els partits explícitament independentistes. És complicat per la gran confusió que té Esquerra, que ha de definir què vol fer i qui ho liderarà (o continuar enfonsant-se si insisteix amb la política i polítics del tripartit i del "visca el socialisme!"). Si canvien el romb ja ens avisaran. I una altra dificultat és Solidaritat, que té com a objectiu dinamitar Esquerra després d'haver-ho fet amb Reagrupament. Legítim però no sé si és la millor forma de crear aquestes complicitats.

I sobre això no acabo de veure clar els possibles pactes municipals. Pactar per fer què? I sobretot, el com s'està fent, mostrant (again) una frivolitat en el món independentista que no es correspon amb la majoria social que li dóna suport.

Però tot i així cal establir aquests ponts, ja que no té sentit que persones que pensen fonamentalment el mateix estiguin en projectes diferents i, sobretot, enfrontats.

I el tercer pont és dins de la societat civil. Algunes institucions han quedat "tocades" arran la campanya, com el Cercle Català de Negocis (per mi, responsabilitat compartida de tota l'anterior junta), i altres estan redefinint quin paper han de fer. En aquest procés també és necessari crear complicitats, en alguns casos anar junts, en altres coordinats, però sempre col·laborant de forma honesta i oberta.

Si mirem enrera sempre trobarem retrets per fer. Hi ha hagut trencaments importants en el món sobiranista, com el primer tripartit, el referèndum de l'Estatut o la darrera campanya electoral. Hem de mirar enrera amb generositat però amb astúcia, per evitar cometre els mateixos errors i per excloure als "folloneros" ("Independentisme i error Tipus II").

Hem de restablir ponts, tot i que no serà fàcil. La prepotència, la incapacitat, el ressentiment i la manca de generositat estan i malauradament seguiran estant a l'ordre del dia. Sóc escèptic respecte els ponts al voltant dels partits, però almenys els hem de crear en la societat civil.

3 comentaris:

Antoni ha dit...

Absolutament d'acord. Fixa't, Salva, com les bases d'ERC, RI i SI en pobles petits són més capaces d'arribar a pactes, hi ha un problema gros d'aversió personal entre les direccions,

Albert ha dit...

Salva, tinc curiositat per saber què penses de la sortida de l'armari independentista d'en Pujol...

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Antoni, en aixòe stem d'acord!

Albert, més val tard que mai!