dimarts, 4 de gener de 2011

Només la sanitat?

Comencem a conèixer millor la situació de les finances de la Generalitat. El Conseller Mas-Colell ha culpat la despesa sanitària de ser la responsable de no complir els objectius de dèficit. Si ho diu el Conseller Mas-Colell, que té tota la informació i tota la credibilitat del món, res a afegir.

El Conseller diu que a mitjans de febrer tindrem dades de tancament de l'execució del pressupost de la Generalitat, i espero que també tinguem el desglòs de les empreses i ens públics (recordeu que el dèficit previst de la Generalitat és de 4.700€ milions, i l'augment del deute total de la Generalitat de 10.020€ milions). Les últimes dades disponibles de l'execució del pressupost de la Generalitat (no de tota l'administració autonòmica) són del mes de novembre, que indiquen que la despesa sanitària (la de la Generalitat, no incloent empreses i ens públics) anava segons el pressupost. El cert però és que ja el mes de novembre, dels 3.069€ milions d'obligacions reconegudes i no pagades que no em canso de recordar que tenia la Generalitat, 1.410€ milions corresponien a despesa sanitària. És a dir, apart del dèficit que comenta Mas-Colell cal afegir una quantitat enorme d'obligacions pendents de pagar.

És cert que cal repensar la despesa sanitària, aquí i arreu, degut principalment a canvis demogràfics (aka envelliment de la població). A això cal afegir problemes específics catalans, com són tots els nouvinguts, que incrementen les despeses socials, i segurament també potencials millores d'eficiència en la gestió. Cal repensar-ho, a l'igual que altres aspectes de l'estat del benestar: repensar-los per fer-los viables.

Però una proposta: no parlem només de la sanitat. Diguem que les causes del dèficit públic català són la sanitat i l'espoli. No ens cansem de repetir-ho. Si hem d'anar cap el concert econòmic (amb pacte o sense pacte fiscal hem) de fer pedagogia. Espoli, espoli, espoli. La solució a la situació actual: gestió responsable de les finances públiques i acabar amb l'espoli.

I dos apunts més: Mas-Colell diu que la Generalitat té per pagar els propers dos mesos (!). I que les necessitats de finançament de l'any vinent són d'uns 10.000€ milions, lluny dels 6.800€ milions que deia el Govern sortint i lluny també dels 12.800€ milions que jo comentava.

Celebro haver fet uns càlculs massa pessimistes. Quan tingui més informació els tornaré a revisar, però és cert que és possible limitar les necessitats de finançament a aquests 10.000€ milions, això sí, a base de no disminuir el saldo d'obligacions pendents de pagar (mantenir-les en els 3.069€ milions de novembre vs. els 1.500€ milions que jo proposava) i disminuir els diners "en caixa" de 2.000€ milions a 1.000€ milions (el que equivaldria a diposar com a reserva per pagar les despeses d'un mes de la Generalitat, enfront els dos mesos actuals); o mantenir els 2.000€ milions (dos mesos) de reserva "en caixa" i augmentar en 1.000€ milions les obligacions pendents de pagar (de 3.069€ milions a 4.000€ milions), el que suposaria augmentar el finançament a costa dels proveïdors.

I tornant a les causes del dèficit: sanitat i espoli.

L'espoli fiscal és de +20.000€ milions cada any, el deute de la Generalitat és de 40.607€ milions, i la despesa en sanitat de 9.763€ milions a l'any: amb aquests números, sense espoli no hi hauria problemes de deute ni problemes de sanitat.

P.D. El marro és considerable, però estem en bones mans.

P.D. No ho sé si ho aconseguiré, però intentaré no escriure sobre les finances de la Generalitat durant força temps. I espero que quan ho torni a fer sigui per constatar que tot s'ha solucionat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Apreciat Salva, en primer lloc agraïr des d'un metge interessat per la política i economia del nostre estimar i mamès pais l'interès del tue blog, tant per intentar aclarir la pluja de dades que rebem sobre el dèficit...etc. com per puntualitzar que no tot és la sanitat

En primer lloc al recordar que la sanitat catalana no és; ni de bon tros, la que més gasta per habitant (1200 euros respecte 1600 a Navarra), fet que posa de manifest que el probelma no és tant la sanitat com l' ESPOLI FISCAL. En tot cas, tot i que jo sóc ferm defensor d'acabar amb l'espoli fiscal, la despesa sanitària cal redirigir-la. Hom pensarà que les meces properes paraules són fruit de l'egoisme i ràbia d'un metge a qui li han baixat el sou però; i no teniu perquè creure'm, que és aquesta una reflexió profunda i meditada. A Espanya i per ens a Catalunya, tenim una sanitat de pais ric i superdesenvolupat però no som un país ni ric ni superdesnevolupat, sobretot en quant a mentalitat. Tenim més prestacions gratuites que a paisos com Bèlgica i ja no parlo de França on el copagament ja fa anys que funciona. La Sanitat catalana ha estat pseudosostenible fins ara perquè la població no era tan envellida el què genera menys despesa sanitària i més aportació a la Seg.Social. I d'altra badna s'ha mantingut sostenible pels sous misèrrims que cobrem els sanitaris, en especial metges, en tant que són els sous més baixos d' Europa, me´s que paisos com Anglaterra i França però també més baixos que a Polònia i Portugal. Els nostres polñitics són com la gent, volem una sanitat d'excel·lència a preu de ganga. Doncs senyors, els sopars de duro no existeixen. Això s'ha acabat. S'han de posar les cartes sobre la taula i paralar amb la gent, tot no pot ser gratuït i, als metges se'ls ha de pagar bé ja que la famosa vocació no és ni interminable ni ajuda a pagar la hipoteca. Senyores i senyors, què volem, la veritat o viure enganyats? Tenim una sanitat excel·lent gràcies a l'esforç de tots, però no potser gratuita 100% o almenys no tot. Sé que no és polñiticament correcte dir que la operació de canvi de sexe no ha d'estar coberta per la Seg.Social però ho sento, els diners no són infints. Tampox és correcte dir que el copagament és IMPRESCINDIBLE però així és. Recordem que el copagament no és una mesura recaptatòria, és una mesura racionalitzadora de l'ús de la Sanitat, per evitar la despesa derivada del mal ús...perquè total, és gratis. I la sol·lució fàcil, seguir baixant els sous ja prou miserables, que tenim els metges...tal com segur té en ment l'honorable conseller Boi Ruiz. D'acord, si l'objectiu és reduir la despesa endavant. No obstant, recordin senyores i senoyrs que els metges no som capellans i no hem triat aquesta professió per vocació independentment de res més. JO, que só un metge jove i amb empenta, no penso seguir en una feina en la que em jugo la vida dels malalts per 4 duros i com jo, molts. A Anglaterra, la senyora Thatcher ja va apostar per aquesta mesura fa molsts anys. El resultat, es va quedar sense metges anglesos i ara han de portar metges de fora a preu d'or (entre ells espanyols) i els sous actuals són molt més alts dels què hi havia llavors. Senyores i senyors, cal mantenir una sanitat pública i de qualitat però si de debò la volem, no pot ser gratuita completament, ni que Espanya ens torni els que ens manlleva cada any.

Visca la Sanitat Pública Sostenible, visca Catalunya i visca una professió mèdica digna.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Moltes gràcies pel comentari. Fas reflexions molt interessants, que compartiré properament amb tothom en el blog. Gràcies, i ànims!