dissabte, 8 de gener de 2011

Només la sanitat? (III)

Repreodueixo un comentari que he rebut al meu escrit "Només la sanitat?" que m'ha semblat molt interessant.

Apreciat Salva, en primer lloc agrair des d'un metge interessat per la política i economia del nostre estimat i malmès país l'interès del teu blog, tant per intentar aclarir la pluja de dades que rebem sobre el dèficit...etc. com per puntualitzar que no tot és la sanitat

En primer lloc al recordar que la sanitat catalana no és, ni de bon tros, la que més gasta per habitant (1200 euros respecte 1600 a Navarra), fet que posa de manifest que el problema no és tant la sanitat com l' ESPOLI FISCAL. En tot cas, tot i que jo sóc ferm defensor d'acabar amb l'espoli fiscal, la despesa sanitària cal redirigir-la. Hom pensarà que les meves properes paraules són fruit de l'egoisme i ràbia d'un metge a qui li han baixat el sou però; i no teniu perquè creure'm, que és aquesta una reflexió profunda i meditada. A Espanya i per ens a Catalunya, tenim una sanitat de país ric i superdesenvolupat però no som un país ni ric ni superdesenvolupat, sobretot en quant a mentalitat. Tenim més prestacions gratuïtes que a països com Bèlgica i ja no parlo de França on el copagament ja fa anys que funciona. La Sanitat catalana ha estat pseudosostenible fins ara perquè la població no era tan envellida, el què genera menys despesa sanitària i més aportació a la Seg.Social. I d'altra banda s'ha mantingut sostenible pels sous misèrrims que cobrem els sanitaris, en especial metges, en tant que són els sous més baixos d' Europa, més que països com Anglaterra i França però també més baixos que a Polònia i Portugal. Els nostres polítics són com la gent, volem una sanitat d'excel•lència a preu de ganga. Doncs senyors, els sopars de duro no existeixen. Això s'ha acabat. S'han de posar les cartes sobre la taula i parlar amb la gent, tot no pot ser gratuït i, als metges se'ls ha de pagar bé ja que la famosa vocació no és ni interminable ni ajuda a pagar la hipoteca. Senyores i senyors, què volem, la veritat o viure enganyats? Tenim una sanitat excel•lent gràcies a l'esforç de tots, però no potser gratuïta 100% o almenys no tot. Sé que no és políticament correcte dir que la operació de canvi de sexe no ha d'estar coberta per la Seg.Social però ho sento, els diners no són infinits. Tampoc és correcte dir que el copagament és IMPRESCINDIBLE però així és. Recordem que el copagament no és una mesura recaptatòria, és una mesura racionalitzadora de l'ús de la Sanitat, per evitar la despesa derivada del mal ús...perquè total, és gratis. I la solució fàcil, seguir baixant els sous ja prou miserables, que tenim els metges...tal com segur té en ment l'honorable conseller Boi Ruiz. D'acord, si l'objectiu és reduir la despesa endavant. No obstant, recordin senyores i senyors que els metges no som capellans i no hem triat aquesta professió per vocació independentment de res més. JO, que sóc un metge jove i amb empenta, no penso seguir en una feina en la que em jugo la vida dels malalts per 4 duros i com jo, molts. A Anglaterra, la senyora Thatcher ja va apostar per aquesta mesura fa molts anys. El resultat, es va quedar sense metges anglesos i ara han de portar metges de fora a preu d'or (entre ells espanyols) i els sous actuals són molt més alts dels què hi havia llavors. Senyores i senyors, cal mantenir una sanitat pública i de qualitat però si de debò la volem, no pot ser gratuïta completament, ni que Espanya ens torni els que ens manlleva cada any.

Visca la Sanitat Pública Sostenible, visca Catalunya i visca una professió mèdica digna.