diumenge, 2 de gener de 2011

"Jo" i matrimonis feliços

Interessant article de Tara Parker-Pope al NYT ("The Happy Marriage Is the ‘Me’ Marriage") sobre matrimonis feliços al llarg del temps.

Primer explica que el que fa que els matrimonis durin (“communication skills, mental health, social support, stress") no són els que els fa necessàriament més feliços.

El seu argument és que "the best marriages are those that bring satisfaction to the individual". I també és refereix al “Michelangelo effect”, en com les parelles “sculpt” un a l'altre per acumular coneixements i experiències que els permeten assolir els seus objetius i créixer a través de la parella. I quan més ho fan, més compromesos i satisfets estan amb la seva relació.

Em sembla una reflexió molt interessant: la parella és un nosaltres, però també un jo, que creix i s'enriqueix amb el nosaltres. I un jo, afegiria, que necessita el seu temps i el seu espai.

Del nosaltres al jo, i del jo al nosaltres. Les dues coses, clau en la vida de parella.