dissabte, 22 de gener de 2011

I si Espanya no intervé?

S'està centrant la discusió pública sobre si l'estat autoritzarà o no noves emissions de deute de la Generalitat. Però crec que el principal problema no és si tindrem l'autorització o no, sinó qui comprarà aquest deute.

L'amenaça d'intervenció de l'estat a les finances de la Generalitat és l'escenari soft de la tempesta perfecta: l'estat intervé les finances de la Generalitat, garantint les seves emissions de deute a canvi d'una retallada en l'autogovern.

Però l'estat pot dir "endavant, esteu retallant les despeses, podeu emetre deute". En aquest escenari la Generalitat necessita 11.000€ milions segons el Conseller Mas-Colell (i segons un blocaire despistat, 12.800€ milions). Són molts diners. D'on sortiran?

El punt de partida, combinació de l'espoli i de la gestió de les finances públiques, és que Catalunya és la comunitat autònoma amb pitjor ràting d'Espanya. I Espanya té mala premsa internacional, i tot el que s'associï a Espanya, incloses empreses molt solvents, estan penalitzades. És a dir, Catalunya és l'autonomia menys solvent d'un estat en el punt de mira dels inversors internacionals.

Deia que la intervenció de l'estat és l'escenari soft. Pensem en el hard, en el qual no intervé i hem d'emetre molt deute sense aval de l'estat. Si aquests diners costen d'arribar ens podem apropar a l'escenari de California, que està atravessant una greu crisi econòmica per la seva nefasta gestió dels recursos públics. Això està tenint conseqüèncis greus en els seus ciutadans i serveis públics, com reducció de sous públics ("California Banks Pitch ‘Budget-Impasse Loans’ to State Workers"), retallada de funcionaris ("California Cut 37,000 Government Jobs in September; Much More to Come") i previsibles noves retallades en sanitat o programes socials. I això que si fos independent California seria la setena potència mundial.

La temptació en aquest escenari serà intentar un pacte amb l'estat per a què garanteixi les emissions de deute de la Generalitat. Què demanaran a canvi? LOAPA encoberta? Oblidar el pacte fiscal i qualsevol altra reivindicació? I si el Govern accepta, com ens vendran el nou "millor pacte de la història"?

I uns apunts final: el Govern diu que "se sent fort" i ho celebro. No sé però d'on ve aquesta fortalesa, que evidentment no és financera. Per l'amenaça de fer un acte de sobirania?

I també el Govern ve a dir que els mercats internacionals no entendran que l'estat no ajudi a la Generalitat. Hi discrepo. Si l'estat no ajuda a les CCAA indisciplinades els mercats i els estats europeus aplaudiran, ja que serà un signe de compromís amb la reducció de deute i de catsigar als indisciplinats (sic), i si un dia intervé a canvi de retallar molt la despesa i les competències els mercats i governs europeus aplaudiran, ja que el consens és que la culpa de tot plegat és de les autonomies. Justament el que costaria entendre a aquesta gent és que l'estat intervé a canvi de res.

I a tot això no oblidem que potser hi ha una nova retallada de despeses de l'estat durant l'any, ja que algun dia els mercats descobriran que els objectius de dèficit públic espanyol estan basats en un creixement econòmic que ningú creu que es produeixi. Els mercats reaccionaran i ZP anunciarà una nova retallada de despeses: i sabeu qui estarà en el punt de mira (tot i que hagi començat a fer els deures)?

I la solució a tot plegat? Gestió responsable de les finances públiques i acabar amb l'espoli. I si això no és possible, recordem les paraules del savi de Wisconsin: quan un problema no té solució el problema està solucionat.

3 comentaris:

Granollacs ha dit...

Estic acollonit...

Albert ha dit...

doncs jo m'ho estic passant d'alló més bé

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Doncs jo també tinc una certa por, jo això de quan pitjor millor, no em va