divendres, 7 de gener de 2011

El país s'enfonsa? (II)

No tot són dades negatives ("El país s'enfonsa"; per cert, es va generar una interessant discusió al Facebook). Dades per l'esperança publicades per Xavier Vidal-Folch a El País ("La locomotora ya crea empleo"):

(...) la población ocupada aumentó en España (redondeando) en 152.600 personas. De ellas, 115.500 eran asalariados privados: pero de estos, 109.800 fueron contratados en Cataluña, por lo que el resto solo aportó 5.700. Cataluña creó pues el 95% de los empleos más (en teoría) directamente productivos, los privados.

I ara que s'està parlant de reduir la despesa pública catalana, una altra dada significativa:

Los empleos públicos aumentaron en toda España en 87.500; pero en Cataluña se destruyeron 19.700, por tanto en el resto se crearon 107.200. Es decir, el empleo creado en el conjunto, Cataluña aparte, fue de funcionarios y asimilados en su abrumadora mayoría.

Queda molt (molt!) per recuperar, ja que com el mateix article recorda l'atur va augmentar a Catalunya en 350.000 persones els anys 2008 i 2009 i la caiguda del PIB el 2009 va ser del 4,2% (vs. el 3,7 de mitjana a Espanya), però sembla que a Catalunya s'està parant el cop. La clau però és remuntar i sobretot no comparar-nos només amb Espanya: el nostre món és el món.

I insisteixo: fem bé la feina (racionalitzem les despeses públiques, exportem, innovem...) i acabem amb l'espoli. Amb espoli potser seguirem sent la locomotora d'Espanya (aka la gallina dels ous d'or, qui paga la festa) però no serem el motor d'Europa, que és al que hem d'aspirar. Perquè podem i perquè és l'única forma de garantir el progrés del país i benestar dels catalans.

1 comentari:

Edgar B. Company ha dit...

Jo crec que és el nostre caràcter i cultura. El català no es queda parat lamentant-se, la gran majoria de catalans tennen empenta, són emprenedors i lluiten. Per això potser ens va colpejar més fort la crisi a nosaltres però per això en sortirem més ràpid i més enfortits.