dilluns, 17 de gener de 2011

Demagògia universal

En temes de demagògia els catalans no estem sols: en el recent atemptat de la congressista demòcrata Gabrielle Giffords, mitjans i opinadors (com Paul Krugman) de tot el món han acusat als republicans i en especial a Sarah Palin d'haver-lo provocat. És un target fàcil: Sarah Palin i el Tea Party. És igual que no hi hagi evidència que l'agressiva retòrica republicana hagi influït en aquest assassí, ni que potser ni tan sols sigui proper als Republicans, ni que tot plegat s'expliqui perquè aquest tio està sonat.

Brillant Salvador Cardús a l'Ara, en un dels articles més lúcids que he llegit en molt de temps ("De la dificultat d'un "no ho sé")". Cardús critica com els mitjans aprofiten desgràcies per fer càrregues ideològiques, com vincular el cas d'Olot a la crisi econòmica i de pas aprofitar per carregar contra els bancs. I sobre l'atemptat als EUA diu:

(...) el jove desequilibrat que va disparar, si no ho hagués fet encès pels sequaços de la Palin, probablement ho hauria acabat fent impulsat per un film violent -llavors, podríem acusar a la violència televisiva-, per un fracàs acadèmic -en aquest cas, la culpa seria del sistema escolar- o atiat per un joc de vídeo, i podríem parlar de l'aïllament asocial que provoquen les noves tecnologies aplicades a l'oci. Drames d'aquesta naturalesa n'hi ha hagut sempre, abans i després del Tea Party, en temps de depressions econòmiques i en temps de creixement esbojarrat, sota l'imperi de les noves tecnologies de la comunicació i, encara més, quan no existien els mitjans de comunicació de massa. (llegeix l'article sencer, és brillant, de veritat)

Critiquem el que vulguem però amb raons objectives, a la Sarah Palin, al Tea Party als bancs o a qui sigui, però no aprofitem desgràcies per fer retòrica populista i esbiaxada. En aquest atemptat hi ha per exemple un tema clau que no he llegit a gairebé enlloc: que Loughner (l'assassí) tenia un arma capaç de disparar 30 trets en pocs segons. Una poderosa arma... que també tenia Giffords. A mi el tema de l'accés a les armes em sembla molt més rellevant en aquesta tragèdia, i en això (amb diferència en matisos, però coincidint en el fonamental, el dret a tenir armes) estan d'acord Republicans i demòcrates com Giffords i Obama.

I per cert, molt interessant l'escrit de Gustau Alegret ("Los demócratas también tienen sus mapas") on explica que els Demòcrates, en l'època Bush, també van utilitzar una simbologia molt similar a les famoses dianes de Sarah Palin.

I per acabar, ja que parlo de la Sarah Palin i els mitjans de comunicació, una hipocresia dels mitjans d'aquí: en la darrera campanya electoral americana un humorista va parlar per telèfon amb la Palin fent-se fer passar per Sarkozy. Aquí va sortir a tots els mitjans i ens va fer molta gràcia. Però quan aquí es fa una broma similar al rei això és un atac a no sé què. Riure's de la Palin està bé però del rei no? Difondre el vídeo de la Palin sí però la trucada al rei no? Doble moral, com a mínim.

3 comentaris:

mai9 ha dit...

Jo no em crec que aquestes coses passin sempre i per no sé què de la naturalesa. Jo crec que si que hi ha un component cultural i de societat. I si aquell home vol atribuir-ho a la confrontació dels Tea Party, doncs mira, els seus arguments tindrà.

Que com sempre s'ha de mirar què diu i mirar si pot tenir raó.

Però negar que hi pot haver un component social no em sembla correcte.

Parles concretament dels videojocs, i vaig sentir fa un temps que a no sé on d'Àsia havia mort algú per estar-se tantíssimes hores jugant. Ho dic perquè en aquest cas també hi veig un component social/cultural. No m'imagino gens que això passés aquí.

Per entendre el component social: si aquell va jugar durant 30 hores seguides segur que un altre dia havia jugat 10 hores. I dic jo: a algú li deuria explicar o ell mateix podia reflexionar de què li dirien si ho deia. En la nostra societat, si jugues 5 hores ja et porten al psiquiatre. És només un exemple. :P

----------

I ara que he llegit l'article no em sembla tan interessant. I no em sembla correcte això de dir "bé, aquests casos excepcionals si no és la Palin serà un videojoc". M'ha agafat una mica de por, la veritat. A veure si no podrem evitar una avalantxa de pirats que han trobat motius per matar-nos a tots.

Antoni ha dit...

Als presidents i els polítics progressistes als Estats Units se'ls assassina i se'ls amenaça de mort més que als conservadors, això és un fet. L'assassí és sempre, però és que sempre, un "boig solitari". Això és un altre fet. La línia entre els dos punts no la pot posar ningú, però la sospita és raonable, versemblant, fonamentada i potentíssima.

Quant a la Palin i la Tea Party, és pura i simplement el feixisme tal com és possible a Amèrica: sense cabdills ni uniformes, però feixisme, per l'exclusió totalitària de l'altre. Nosaltres, diuen, som la veritable democràcia, la veritable Amèrica.

El papanatisme proamericà no hauria d'impedir afrontar la realitat de cara: als Estats Units ha sortit un moviment feixista.

mai9 ha dit...

http://gawker.com/5740701/glenn-becks-ranting-sparks-death-threats-against-78+year+old-sociologist

Volia afegir aquesta notícia. Diu que una sociologa de 78 anys ha rebut amanaces de mort després que l'ataqués un d'aquests presentadors extremistes.