dimarts, 18 de gener de 2011

Aval internacional a la intervenció en les autonomies

Fa temps que aviso del perill de que Espanya faci a Catalunya el mateix que Europa ha fet a Espanya: intervenció de les nostres finances amb l’excusa dels “mercats”. I al fer-ho, aplaudiment internacional.

Ho vaig explicar en aquest escrit l'octubre passat ("Les finances de la Generalitat i i un escenari polític a futur"), en altres escrits com aquest, aquest i aquest, en documents que he fet circular de forma restringida, i a tothom que em volia escoltar. Em sembla que fins i tot algú em va començar a esquivar o deixar de llegir pel meu discurs monotemàtic...

Ja fa temps que a Madrid s’ha generat el consens (?) de que la culpa de tots els mals de l’economia espanyola la tenen les autonomies. La premsa internacional ha comprat aquest argument, com mostren aquests articles del Business Week i del Financial Times.

Des del Col·lectiu Emma hem anat responent, però el govern català no ens ho ha posat fàcil: nosaltres explicàvem que el deute català s’explica en gran part per l’espoli fiscal, però el Govern anterior deia que el finançament de Catalunya era magnífic amb el suport entusiasta del partit independentista al Govern; i el Govern actual culpa la despesa sanitària del dèficit sense recordar l’espoli.

Ara el Financial Times torna a insistir (“Zapatero warns on regional spending“ ) i des del Col·lectiu Emma hem recordat que les CCAA gestionen al voltant de la meitat de la despesa pública espanyola i representen el 2% del dèficit públic, mentre que el dèficit de l’estat representa el 9%; que algunes regions són molt més eficients que altres, com demostra el baix número de funcionaris a Catalunya comparada amb altres regions; que el sistema autonòmic espanyol no incentiva mesures de responsabilitat fiscal, i que regions com Catalunya que són contribuïdores netes al sistema no tenen res a dir sobre com es gasten els diners; i que el deute català se situa al voltant dels 40.000€ milions, mentre que l’espoli fiscal català és de 20.000€ milions a l’any (pots veure la resposta "A Public Reply to the Financial Times (VI)").

Tot això però no pot amagar que Catalunya ha tingut un dèficit públic descomunal, el que ens resta credibilitat com a gestors eficients. La Generalitat va estirar més el braç que la màniga, i és cert que l’espoli explica el nostre dèficit, però també que calia haver gastat molt menys.

Dèficit públic, desig recentralitzador a l’estat (cap polític espanyol ha criticat les paraules d'Aznar) i consens a l'estat i a l'exterior de que les CCAA són un problema: conseqüència, més aprop de l’escenari de tempesta perfecta que vaig descriure a l'octubre fruit del dèficit i debilitat financera de la Generalitat:

(...) tempesta perfecta que acaba amb la intervenció de l’estat que, amb l’excusa de “salvar les autonomies”, limita considerablement el nivell d’autonomia actual, amb el vist-i-plau d’Europa, que ho interpretaria com una mesura més d’austeritat fiscal. I podria haver la versió soft, on Espanya aplica a Catalunya (i a la resta de les CCAA i segurament també als ajuntaments) el mateix que a Espanya li ha fet la Unió Europea, és a dir, limitació de la seva capacitat pressupostària. O la versió hard, a l’espanyola, a la LOAPA, a lo bèstia, deixant que la situació es deteriori per així aplicar amb força una reducció brutal d’autonomia financera, retallada dràstica de competències i limitació de què poden fer les autonomia. Caldrà un govern català fort però això serà insuficient, no només pel poder de l’estat central sinó sobretot si els mercats continuen tancats.

De tot plegat em sorprèn que ara es parli amb molta força, com si fos un escenari sorpresa totalment inesperat. Ho reconec, aquest blog tampoc el llegeix tanta gent, però com és possible això hagi agafat a tanta gent desprevinguda? I per cert, quan Espanya intervingui, i la premsa i inversors internacionals aplaudeixin, què farem els catalans?

Mentrestant, almenys dues notes positives del Govern: el Conseller Mas-Colell ha respost amb valentia a ZP i ha dit entre altres que el primer que caldria aprimar és l'estructura de l'estat espanyol; i Francesc Homs ha recordat que l'actual dèficit de la Generalitat al fet que Catalunya està mal finançada.

I les paraules estan bé, però la resposta política ha d'anar més enllà, i no només a limitar-se a defensar la reduïda autonomia actual i a denunciar que el sistema autonòmic és inviable i que la culpa és de les altres autonomia. La situació és complicada per la debilitat financera de la Generalitat. Però si el Govern respon amb força i dignitat, passant del dret a decidir a decidir de veritat, segur que ens tindrà a molts al seu costat. I si no ho fa, doncs res, intervenció espanyola i qui dia passa any empeny, amb possible pacte in extremis denigrant, que el Govern defensarà com el millor de la història i l'oposició dirà que és una vergonya, oblidant el que va fer i tornarà a fer si un dia torna al Govern.

O potser no, acte de dignitat del Govern amb el suport d'altres forces sobiranistes. Tan de bo.

La trampa de tot plegat és dedicar un munt d'energia... per defensar i mantenir l'autonomia actual, que no ens porta enlloc. Per fer això ja tenen a Duran Lleida. Però si aposten per arribar fins al final, perquè de fet és l'única forma de preservar el benestar i progrés dels catalans, que ens avisin: crida a sometent.

6 comentaris:

Granollacs ha dit...

Que ens cridin i hi anirem, oblidant que són ells el qui ens han deixat en l'autonomisèria!

Josep Pinyol ha dit...

"Abandoneu tota esperança". Aquestes paraules són a l'entrada de l'infern de la Divina Comèdia de Dante. Abandonem tota esperança en l'autonomia, de qualsevol expectativa en Espanya. Perquè després de la intervenció espanyola la crisi continuarà. Espanya és incapaç d'analitzar les causes de la seva crisi: la feblesa productiva de la majoria de les seves regions; la preocupació per 17 autonomies i la ignorància de 50 províncies amb les seves delegacions ministerials i les seves diputacions; els milers de quilometres de tren d'alta velocitat insostenibles; l'aeroport de Barajas incapaç de retornar les inversions que s'hi han fet; la duplicitat d'estructures jeràrquiques de la Guardia Civil i la Policia Nacional. La llista és inacabable. Però Espanya té una "ignorància invencible" sobre els seus propis problemes i Catalunya ha de treballar per assolir la independència el més aviat possible. Ha arribat l'hora de fer saber als inversors internacionals que Espanya no podrà pagar els seus deutes perquè Catalunya, que representa el 28% de les seves exportacions, no en formarà part. Han de començar a veure Espanya com Bèlgica i Catalunya com Flandes. És la manera de que no ens posin en el paquet de Murcia i la Rioja.

Manel des de l'Exili ha dit...

Salva,
sense dubte que molts et llegim i no ha estat cap sorpresa.
El crit dels comunistes leninistes deien com "Com més pitjor millor", i en aquest sentit a veure si d'una "puta" vegada els catalans reaccionem i aconseguim la independència.
I si no, aleshores adeu a aquesta situació de conflicte permanent i els catalans ens oblidem de ser-ho per anar tots a treballar per ser espanyols provincians orgullosos amb la "roja" i la proclamació del rei "Felip".

Amb el teu permís, et copio l'enllaç al Facebook

Endavant les atxes!!

Manel J. Camps ha dit...

Salva,

Absolutament clara l'explicació que fas. Cada cop CIU estarà més pressionada per aquest estat espanyol, que no vol canviar.

Nosaltres si que volem canviar, volem, volem, la independència, volem, volem païssos catalans.

Anònim ha dit...

tens tota la raó, de fet creiem que serien els peperos qui ho faria, un cop guanyessin les eleccions. Però el Gobierno no sap on fotre mà per aconseguir els diners, solució no donar els que té que transferir.
Economia de "Mercadillo", i "armonització" pels desafinats, ... la Merkel ... que deu pensar aquesta dona cada cop que li venen els pañoletes amb un somriure i un altre idea "genial" ??

Salut!

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Granollacs, a veure si ens criden!

Josep, cert, abandonem l'esperança...

Manel, gràcies per fer difusió.

Manel, estem d'acord!

Anònim, espanyol de dretes = espanyol d'esquerres