dilluns, 3 de gener de 2011

10 Peticions al President Mas

No el vaig votar però és el meu President. I he dit i insisteixo que hem de recolzar al nou Govern. Recolzar i apretar, exigir i ajudar. L’arrencada m’ha generat confusió en alguns aspectes però també esperances en altres. Donem-los temps, almenys uns quants mesos.

Amb aquest esperit constructiu faig 10 peticions al President Mas. Si el coneixes o tens accés a ell o algun dels seus col·laboradors, feel free de reenviar-li aquest post si et sembla bé el que proposo.
  1. Pacte o Sense Pacte Fiscal: la gran promesa de CiU és la del concert econòmic, o pacte fiscal, com li diuen ara. Molts pensem que això és impossible d’aconseguir dins d’Espanya. Però ha guanyat CiU, i de carrer: demostreu que estem equivocats i que és possible acabar amb l’espoli fiscal. En aquesta lluita ens tindreu a molts al vostre costat, donant suport i ajudant en el que calgui. I si no l’aconseguiu per la via pactista, doncs per la via directa, trencant la legalitat si cal. I un suggeriment: un referèndum pel concert. I no oblidem que és un tema de justícia i que a més sense espoli no hi ha lluita contra la crisi, reducció de l’atur o la pobresa, polítiques socials ni res

  2. Finances de la Generalitat: mesures contundents per retallar la despesa abans no sigui massa tard. I en el camí sobretot no utilitzar els proveïdors (ja siguin hospitals concertats o advocats d’ofici) com a finançadors, és a dir, cal pagar-los quan toca

  3. Aprofundir en els canvis en el camp de l’educació: queda molt camp per recórrer, especialment en el foment i reconeixement de l’excel·lència. Però hi ha un pas significatiu fet en l’àmbit de l’autonomia de centres, que afavoreix l’emergència de directors emprenedors. No tirin enrere. Rebran pressions del sindicat de mestres, de l’USTEC, però no es preocupin, facin el que facin aquest sindicat es queixarà i protestarà, defensant només els seus interessos sota l’excusa recorrent de la privatització de l’ensenyament. Ni cas. Cal pensar en tota la comunitat educativa, òbviament els mestres però també en les famílies

  4. Govern pro-business (vostè li diu business friendly, collonut!): expliquem que per repartir riquesa abans s’ha de crear, elimineu normes inútils (reviseu-les totes!), aprimeu i simplifiqueu l’administració, prioritzeu infraestructures que tinguin sentit i, sobretot, fomenteu la col·laboració entre públic i privat i eviteu la ingerència o competència deslleial amb empreses privades

  5. Apostar per l’excel·lència en les universitats i centres de recerca: aquí amb el Conseller Mas-Colell, liderant Economia i Coneixement, hauríem d'estar tranquils. Fomentar l’excel·lència i, sobretot, no retallar ni un euro la despesa. Posar més objectius, ser més exigents, el que calgui, però sense reduir les inversions en aquesta àrea. I tot i que segurament no estar en mans de la Generalitat, promoure un canvi en la governança de les universitats

  6. Catalunya al món: hi hem de ser i ser-hi de forma desacomplexada. No tancar "ambaixadades", és més, obrir-ne de noves. I reforçar-les amb més suport i efectius polítics i comercials. Feina política i també comercial per ajudar obrir nous mercats a les nostres empreses. El nostre món és el món

  7. Fomentar el català com a llengua d’integració. No es tracta només de salvar la llengua, que també, sinó de garantir la igualtat d’oportunitats i la cohesió social: un nen o adult que no parli català i castellà tindrà menys oportunitats. I amb això construirem un sol poble, afavorint la cohesió nacional vetllarem també per la cohesió social

  8. Els millors a cada lloc, també (?) en les empreses públiques: si cal contracti a un headhunter per posar les persones més preparades als llocs de responsabilitat. L’administració pública suposa la meitat de l’economia, almenys que la part que controla la Generalitat estigui en bons mans

  9. Transparència màxima en l’adjudicació de contractes i obres. En una web hauríem de saber tots els proveïdors de la Generalitat i de totes les administracions públiques de Catalunya (i idealment de l’estat). Aquí té un exemple que va impulsar el Senador Obama: www.transparency.gov. I ja sé que teniu dubtes sobre l'Oficina Antifrau, però no la toqueu!

  10. Last but not least, o el sentit de tot plegat: Independència. CiU ha estat el partit que ha rebut més vots independentistes, i espero que en aquesta legislatura es facin passos endavant i decisius cap a la independència. Gestos i accions sobiranistes, fets i paraules (algunes paraules com aquestes i aquestes generen optimisme, i altres més aviat provoquen confusió, com aquí i aquí)

Espero que aquests quatre anys serveixin per avançar cap a un país lliure, pròsper i amb una democràcia de qualitat.

No he votat mai CiU però espero poder-ho fer algun dia.

3 comentaris:

Josep Pinyol ha dit...

Una setmana molt addient per fer la "carta als Reis d'Orient". Però el rei Artur no és un mag.

Mike ha dit...

Molt d'acord amb el punt 5 (em toca directament, estic fent el doctorat en genòmica, i per sort, Catalunya és un motor en recerca biomèdica a Europa i al món, no s'ha de perdre!), i també amb el punt 6.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Josep, per demanar que no quedi...

Mike, celebro que estem d'acord! On estàs fent el doctorat? De què va la teva tesi?