Dit això, no crec que calgués posar civils sota jurisdicció militar i amençar-los de sedició. S'ha creat un perillós precedent que Vicent Partal explicava ja el passat dissabte ("No es pot posar un civil sota jurisdicció militar sense posar en perill la democràcia"). I la frase de Rubalcaba, inquietant: “Qui li llença un pols a l’Estat, perd”.
Segur que es podia haver fet diferent, tot i que segurament s'ha triat la via més efectiva. Vistos els resultats cal felicitar el govern espanyol. Collonut. Però ull, perillós precedent. Aquest cap de setmana hem entès moltes coses, com què vol dir dependre dels militars, què vol dir sedició i com es castiga. I una frase per recordar: “Qui li llença un pols a l’Estat, perd”.
3 comments:
hola.
Qui juga amb foc, es crema.
Uns treballadors, per molt privilegiats que siguin, mai, mai, mai, com a col·lectiu, marxen del seu lloc de treball perquè s'aborreixen. Si ho van fer, va ser per alguna cosa. I el "Gobierno de España" sabia perfectament el que passaria quan va fer el que va fer el divendres.
A estat tot plegat, una gran manupulació, per carregar-se l'estat de dret, i tothom, i ha col·laborat, deixant-se manipular.
Les dretes, i el PSOE és de dretes, són molt hàbils en aquestes coses.
Salutacions.
Tens raó Salva, resulta inquietant. En aquestes qüestions no es pot ser ingenu ni precipitat. Abans d'entrar en certs processos cal tenir molt clar com sortir-ne. Facilitats no en posaran cap ni una.
Gràcies per les vostre reflexions
Publica un comentari