dimecres, 22 de desembre de 2010

Moments de qualitat: tan de bo Déu existeixi

L'Àlex fa dies que parla del cel, amb associacions de vegades curioses: l'altre dia vam anar a veure cotxes antics i més tard em va dir que, quan jo estigués al cel, el nostre cotxe seria antic i el podrien exposar a la fira (!).

Curiós com evoluciona la seva visió sobre la mort ("Moments de qualitat: on és el pare del Simba?"). I suposo que deu ser molt complicat explicar la pèrdua d'algú estimat als nens, i quan tard o d'hora ho hagi de fer recuperaré el llibre i consells de la Victòria Cardona.

Avui a l'hora de dormir em parlava del cel, que estaríem tots junts, i que podríem jugar. La Rosa li ha dit que saltaríem d'un núvol a un altre, i ell ha dit que tocaríem els estels. He pensat que tan de bo Déu existeixi i que els moments de qualitat no s'acabin mai. L'Àlex fa associacions curioses. Jo també.

Ah, i que es preparin els angelets: ja m'ha explicat una broma que els hi podríem fer...

4 comentaris:

Joan ha dit...

increible la lucidesa dels nens! Déu està en la ment de l'home...

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Sí, i especialment en la dels nens

Eva Mercader ha dit...

Los dioses están en todas partes...
Como dice nuestro querido J.M. Lozano; 'ver la vida de una forma u otra depende del color de la lente'.
Pongamonos los lentes de Alex y Vinyet!!
Contar conmigo para las bromas a los angelitos...

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Sí, està molt bé veure el món a través dels ulls dels nens, ni que sigui de tant en tant