dimarts, 14 de desembre de 2010

El problema del deute català

S'està començant a parlar i molt de la situació financera de la Generalitat: ho celebro, si s'ha d'actuar de forma ràpida i contundent millor que es clarifiqui de seguida com està (de buida?) la caixa i així ens anem fent a la idea de que calen fer grans retallades i aconseguir un sistema de finançament just. O no, descobrim que la situació és collonuda o si més no que "al loro, que no estamos tan mal".

Però per què és un problema del deute de la Generalitat?

Els deutes s'han de tornar, i el deute públic l'hauran de pagar les futures generacions, és a dir, gastem més avui a compte de més impostos o menys serveis públics demà. Per això el millor és tenir unes finances públiques equilibrades al llarg del temps, amb dèficit públic en temps de crisi sempre que hi hagi superàvit en èpoques de bonança. I idealment que el dèficit serveixi per pagar inversions, és a dir, allò que gaudiran les generacions presents i futures (és a dir, per exemple carreteres).

El deute de la Generalitat (i el deute en general) també representa menys capacitat de gastar demà ja que cal pagar interessos, és a dir, enlloc de dedicar diners a polítiques socials o a baixar els impostos caldrà pagar els interessos d'aquest deute.

Però el problema principal del deute de la Generalitat, en la meva opinió, és que l'any vinent cal renovar +8.000€ milions (o bastant més) de deute que vencen. Això és dóna en un context de moltes turbulències en els mercats financers, en especial en alguns estats com Espanya, on a més les autonomies tenen tancat l'accés als mercats. D'on sortiran els diners per renovar aquest deute? A això cal afegir que caldrà finançar el nou dèficit (aka més deute) que es generi, que n'hi haurà: avui la Generalitat finança amb deute 1 de cada 3 euros que gasta. Redreçar aquesta situació (reduir dèficit i refinançar deute) és possible però complicat i dolorós.

És a dir, el problema del deute no és només la llosa que l'haurem de retornar durant molts anys (nosaltres i els nostres fills) ni els diners que haurem de dedicar a pagar interessos (que no podrem dedicar a altres polítiques): el problema és (i) com financem la Generalitat l'any 2011 i (ii) les conseqüències socials i en l'economia de les retallades en la despesa pública per aconseguir-ho.

Segurament no és un problema exclussiu de Catalunya, però això no em consola, i objectivament som l'autonomia amb pitjor ràting.

Tempesta perfecta amb conseqüències incertes. O igual estic totalment equivocat, el que seria una gran notícia.

4 comentaris:

Granollacs ha dit...

El que expliques fa autèntica por. I com hauràs vist, pel que fa al Concert, en Duran ja ha començat les rebaixes...

Edgar B. Company ha dit...

Certament, el deute s'hauria d'emetre, com dius, per invertir. El problema ve quan s'utilitza deute per donar prestacions socials o serveis. Llavors tenim un problema. Perquè després és difícil renunciar a aquests serveis que ens han ofert (tampoc oblidem que retallar serveis i prestacions resta vots). Llavors els governs tendeixen a fer "pilotes" gegantines amb el deute. S'emet deute per pagar interessos i pensions. Llavors tenim un estat plenament dependent de l'emissió de deute, abocat a les inclemències dels mercats (com passa ara mateix) i amb una capacitat d'acció molt reduïda.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Granollacs, fa por, però les dades (malauradament) confirmen el que fa temps que estic dient...

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Edgar, totalment d'acord amb el que dius. A veure com ens ensortim d'aquesta...