dissabte, 18 de desembre de 2010

Dictadura dels mercats i incompetència dels governs

Darrera sessió del Programa Vicens Vives (snif!) amb un ponent de luxe, Vicenç Villatoro, que ha apostat per repensar l'estat del benestar apelant a la responsabilitat individual.

En el torn de paraules, dos il·lustres socialistes, un (per pocs dies) al Govern i una diputada al Parlament, han criticat la "dictadura dels mercats financers", responsables dels grans mals que patim (!).

Com comentava fa uns dies ("Incompetència econòmica (d'alguns) polítics") hi ha un conflicte de legitimitat democràtica referit a algunes decisions que no les prenen els ciutadans sinó els governants forçats per pressions externes (aka mercats o Unió Europea). Però no desviem la responsabilitat: crítica a la "dictadura dels mercats financers", d'acord, però també (i sobretot!) a la incompetència dels governants que ens han portat a la fallida. I tampoc oblidem la responsabilitat dels propis ciutadans que han votat aquests governants. No busquem només responsables externs: again, tornem a la responsabilitat individual i compartida que tenim tots plegats (i alguns més que altres).

I sobre la dictadura dels mercats financers dos apunts: un, aquests mercats són moltes vegades l'excusa per implantar mesures impopulars, és a dir, l'excusa a la manca de valentia dels governants per dir als ciutadans que cal emprendre algunes reformes dures però necessàries, com les reformes laboral o de les pensions; i dos, la "dictadura dels mercats" és acceptar unes regles de joc, principalment que algú et deixarà diners per pagar el teu dèficit públic. I si aquest que et deixa diners vol deixar de fer-ho o fer-ho en condicions diferents, cal adaptar-se o deixar de tenir dèficit públic.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Curiós que anomenin dictadura als mercats, es clar que la seva retòrica democràtica vuïda i romànticament perversa no serveix per rés en aquells paratges. Curiós que la seva contribució als parlaments europeus sigui també tan minsa. Curiós que el seu concepte de democràcia sigui tan tebi i virtual. Curiós que el seu plantejament naïf i burgés de la societat no vagi enlloc. Curiós que no tinguin sentit de la responsabilitat, i el que es mes greu, la manca de vergonya, que com a mínim demostraria que tenen en compta els altres. Curiós per no dir patétic.
Salut, i endavant!

Anònim ha dit...

M'agradaria saber què proposen aquests "il·lustres socialistes" per substituir la "dictadura dels mercats", la "democràcia" de la planificació econòmica centralitzada, el Gosplan ?

Eva Mercader ha dit...

Soy una de las privilegiadas que asistió a la sesión del Programa Vicens Vives.
El Sr. Vicenç Villatoro hablaba de revolución cultural.
Estoy de acuerdo con Salva en no buscar responsables fuera...
Y también en no caer en el infantilismo de buenos y malos.
Reflexionemos sobre nuestros valores, ¿en que lugar se encuentra el dinero?.
El dinero ha de ser una herramienta de intercambio, una herramienta que nos permita construir,nos equivocamos cuando la vemos como un valor absoluto.
También tenemos que tener en cuenta que toda decisión, todo proyecto llevado a cabo, todo ideal tiene su lado oscuro, si lo aceptamos nuestra visión cambia, nuestro ideal se convierte en algo vivo que nos reta constantemente y nos empuja a construir y estar atentos constantemente.
La revolución consiste en cambiar nuestra escala de valores, cambiar nuestra visión del mundo y la sociedad, está en la raíz.
Los líderes de mercado y de política no son tan diferentes los unos de los otros, pero tampoco son tan diferentes a nosotros.
Todo tiene defecto, pero en vez de mirar y buscar y buscar más defectos porqué no buscamos soluciones, los gobiernos y las finanzas han de estar al servicio de la humanidad, no a nuestro servicio.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Anònims, en positiu!

Eva, el que planteges és molt interessant. El dubte és que, si això és complicat aconseguir-ho a nivell individual, com podem assolir-ho a nivell col·lectiu?