diumenge, 14 de novembre de 2010

Mesura anticrisi: enviar catalans a Alemanya

Alemanya busca +800.000 treballadors i Catalunya té +650.000 aturats. Conclusió òbvia, no? Anar a Alemanya!

L'idioma potser és un fre: suggeriment per la Generalitat per reduir l'atur, cursos intensius i de gran qualitat d'alemany (i d'anglès i de xinès), apart d'oferir informació sobre on trobar feina a Alemanya o a l'estranger en general. I recomanació als aturats o als que volen progressar i creuen que aquí no ho faran: buscar oportunitats a l'estranger, com a Alemanya. Jo he viscut 4 anys fora, dos a Madrid i dos a NY, i és una experiència que sens dubte recomano: marxar... i tornar. Bé, jo segurament no hagués tornat, però recomano marxar i tornar.

L'agreujament de la crisi comportarà que molta gent, especialment joves, es veuran obligats a marxar a l'estranger per trobar bones feines o simplement feina. De fet ja està passant a Irlanda ("Ireland's young flee abroad as economic meltdown looms") i fa molt temps que passa a Itàlia ("Arrivederci, Italia: Why Young Italians Are Leaving"). Fa poc va haver una forta polèmica a Itàlia per una carta oberta que va fer el director general de la LUISS University de Roma:

"This country, your country, is no longer a place where it's possible to stay with pride ... That's why, with my heart suffering more than ever, my advice is that you, having finished your studies, take the road abroad. Choose to go where they still value loyalty, respect and the recognition of merit and results."

En aquesta carta parla de crisi econòmica i moral, i d'això aquí també en tenim.

Recomano a tothom que si pot marxi a l'estranger una temporada. Per mi va ser una de les millors experiències de la meva vida que sens dubte m'ha enriquit personal i professionalment. I amb la crisi fem de la necessitat una virtut: Alemanya? UK? USA? Xina? Endavant!

El repte aquí, però, és crear aquí riquesa, indústria i oportunitats per a què els que marxin puguin tornar. Quan es viu a l'estranger tornar a Catalunya acostuma a suposar renunciar a sou i oportunitats, i de fet també té un cost passar de treballar a Madrid a treballar a Barcelona, agreujat a més per la recent pujada d'impostos als sous més alts.

A Catalunya tenim un repte, un gran repte: crear oportunitats, fer que valgui la pena estudiar perquè després es troba feina de qualitat. Més pensar en crear riquesa i no tant en repartir-la. O dit d'una altra forma, primer pensem com creem riquesa i després com la repartim.

No vull minimitzar el cost pel país que molta gent qualificada marxi, però si aquí no els podem oferir prous oportunitats el millor per ells potser és que se'n vagin una temporada a l'estranger. I en paral·lel els d'aquí fem la feina, el gran repte: crear per als que es queden i, sobretot, per als que ara marxin.

1 comentari:

Manel Bargalló ha dit...

A Alemanya parlar anglès es necessari però alemany es impresindible si es vol fer aconseguir una bona feina (i no parlem de fer carrera, això ho tens quasi impossible sinó ets alemany o bé parles un Alemany amb accent dels propietaris, en el meu cas bavarés).
Recomano que abans d'anar-hi que tinguin un bon nivell d'alemany o sinó que al menys tingui la possibilitat d'estudiar-ho cada dia al matí durant 4 hores als cursos especials que hi ha, perquè pel vespre no hi ha cursos per principants. Es considera que si no parles alemany segur que no treballes i per tant pots anar pel matí. Els cursos per principiants al matí estan subvencionats per l'Estat, per la tarda no.

La meva experiència no ha estat molt bona, no per les meves capacitats, sinó per culpa de que vaig venir amb un coneixament nul d'alemany a fer una feina internacional. Amb la meva feina es parlava anglès, francès o espanyol i em feia viatjar cada 15 dies per al sud d'Europa i sud-america i per això no he pogut estudiar l'alemany.
Ara des de fa un any, tinc altra feina en un altre departament i estic passant-la molt malament pel meu pobre nivell d'alemany.
De fet, ara començaré quan acabi aquesta campanya electoral un curs d'alemany particular tres cops a la setmana i em costarà un ronyó. Sinó tindré problemes amb la feina.

L'Alemany no s'aprén tant facilment com l'Anglès (a nivell per poder-te defendre parlant, no a nivell academic o de negociació), cal estudiar-ho molt abans de poder dir una frase simple i no parlo només de les declinacions, sinó de què per nosaltres els catalans, les seves paraules són totalment diferents a les nostres i quan les ajunten per formar noms fets per paruaules compostes, ja és la pera.

Compte amb anar a treballar a Alemanya si no tens n'idea de l'idioma.