dimarts, 12 d’octubre de 2010

Sobiranistes fredolics

Imprescindible, com sempre, la proposta de Carles Boix ("Gestionar el 10-J (i 3)"):

Primer una constatació (que cada dia crec més certa):

Després de la sentència del 10-J, les diferències entre sobiranistes són (o, almenys, vull creure que són) de tempo. Efectivament, hi ha banyistes que es fiquen al mar de cop per molt freda que estigui l'aigua. D'altres ho fan amb una enorme parsimònia. Compteu-me entre els primers: jo sempre em llenço al mar (Mediterrani!) en qüestió de segons. Ara bé, una mica d'observació de la platja em diu que els més fredolics no hi entraran abans per molt que els sobiranistes més ardits els cridin i empentin. Per això, la rapidesa del procés de secessió, si és que aquesta acaba venint, dependrà, al capdavall, de la distribució final dels vots dins del bloc sobiranista. Dependrà de la capacitat de tots els sobiranistes d'entendre que, més enllà de les divisions electorals, tots són sobiranistes i el seu interès últim és idèntic. I, finalment, dependrà del joc entre l'Estat espanyol i el germà gran (per dimensió) dels sobiranistes.

I una proposta per CiU:

Cal que els sobiranistes fredolics plantegin tres coses després del 28-N: la immediata aprovació d'una llei de consultes populars; la creació d'una comissió d'experts independents per definir el procés jurídic i econòmic que portarà a la independència; i, inspirats en l'exemple escocès, la promesa d'un referèndum (o d'unes eleccions en clau d'autodeterminació) si la negociació del concert fracassa en el termini de la propera legislatura.

És a dir, que CiU actuï en clau de ruptura. Més lent del que molts voldríem, però ruptura. De fet penso que els propers anys els sobiranistes haurem de dedicar molt de temps a això, a pressionar CiU, i també a donar-li suport si van en aquesta direcció.

2 comentaris:

Granollacs ha dit...

Benvolgut Salvador: per desgràcia, crec que haurem de dedicar més temps a pressionar-los, que ha donar-los suport (ja tenen mitjans poderosos per fer-ho). Molt bo el símil dels banyistes...

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Doncs pressionem-los! I sí, gran símil, gran Carles Boix.