Notes aleatòries de la setmana (II)

• Gran notícia: l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) rep una donació de Cellex per valor de 16€ milions, que els permetrà fitxar a megacracks i continuar sent un centre de referència mundial. Quan parlem d'excel·lència en aquest país hem de mirar a institucions com l'ICFO i a persones com el seu director, Lluís Torner. I a la capacitat de tenir investigadors com el candidat al Nobel Ignacio Cirac (a través de la Càtedra Cirac-Caixa Manresa), que a més facilita la projecció i capacitat d'atreure talent i recursos a l'ICFO

• Què guanyem tenint centres d'excel·lència com aquest? Una reflexió al respecte, "You can raise productivity through R&D, but geography matters a lot", és a dir, la localització (en aquest cas Catalunya i la seva indústria) surt molt beneficiada que es desenvolupi R+D capdavantera i excel·lent: "... location does matter. There is a strong link between R&D and growth through knowledge "spilling over" between firms – this means that research will generally be under-provided by the market. But this process has an important geographic element – having your inventors close to where the R&D is occurring means that you benefit a lot more from the new ideas. This is why local policymakers like to attract R&D facilities into their areas, but it is also why regional convergence, if it occurs, is often so slow". Conclusió òbvia: potenciem els centres de recerca excel·lents a Catalunya (i dediquem més diners al R+D a Catalunya!)

• No se'n parla gaire, però als Estats Units tenen un lio monumental amb l'execució de les hipoteques impagades (el que ja s'anomena Foreclosuregate) per la negligència de moltes entitats financeres. Però una altra raó important és pel deficient funcionament del registre de la propietat als EUA, com ens explica el professor Benito Arruñada a "Aprendamos del caos hipotecario de EEUU". I del caos americà en podem treure lliçons interessants, com els perills d'alguns punts de la Llei d'Economia Sostenible (quin nom més progre, no?) ja que tot i que actualment les coses funcionen ja que tenim "una titularidad claramente establecida por un registro imparcial y público", les normes proposades "insisten en comprimir trámites sin atender a su utilidad, y en reducir tasas por debajo del coste de los servicios". Per què espatllar una cosa que funciona? "If it aint broken, don't fix it!"

• Paradoxa dels suïcidis: els països més feliços són els que tenen majors ratis del suïcidi. Per què? Potser perquè "people may find it particularly painful to be unhappy in a happy place, so that the decision to commit suicide is influenced by relative comparisons" (Andrew J. Oswald, via Paul Kedrosky). Em recorda la paradoxa que fa poc explicava que els països amb menys corrupció és on surt més rentable ser corrupte

• Els "molt rics" no es volen jubilar (via Barclays Wealth) ja que la seva feina és el seu hobby. O com diu (em sembla) Confuci, "Fes el que t’agrada i no treballaràs mai més a la teva vida". Quan s'aconsegueix aquest estadi és genial, tot i que es té (tinc) un permanent neguit de que potser algun dia s'acaba

• Llarga agonia de California, ara nova retallada de funcionaris ("California Cut 37,000 Government Jobs in September; Much More to Come"). Si fos independent California seria la setena potència mundial, i tot i així està en una imparable i contínua decadència per la nefasta gestió dels seus recursos públics. És un bon referent per conèixer les implicacions d'un dèficit desorbitat i del procés dolorós per reduir-lo. Per cert, el dèficit previst per California aquest 2010 és de 19.100$milions (13.695€ milions) milions, el de la Generalitat (5 vegades més petita en termes de població i encara més en termes de riquesa), de 9.400€ milions. Implicacions?

• 15 regles per tractar amb Wall Street, aplicable també quan analitzem oportunitats d'inversió. Prudència, sentit comú, entendre què comprem, i sobretot tenir en compte els incentius dels que estan a l'altre costat de la taula. I el consell 15: "There is no free lunch: Repeat after me: There is no free money, no riskless trade, no way to turn lead into gold. If you remember no other rule, this one wills ave your bacon time and again". És a dir, no hi ha duros a quatre pessetes, el rendiment i el risc sempre van lligats, ningú regala res... o com ho vulguis dir. No free lunch!

• I tornant als incentius, a propòsit de la proposta Dodd-Frank per regular els serveis financers dels EUA (Dodd–Frank Wall Street Reform and Consumer Protection Act). Com expliquen alguns il·lustres antics professors (entre ells Richard Sylla, gran amic que sempre ens convida a sopar al Harvard Club), tot i reconèixer avanços significatius, "it is equally important to recognise that the most ambitious overhaul of the financial sector regulation in our times does not fully address private incentives of individual institutions to put the system at risk, it leaves a great deal of uncertainty as to how we will resolve future crises, and it is likely to be anachronistic, in parts, right from the day of its legislation. Not all is lost, though, and these limitations can be fixed in due course". Es pot reformar el que sigui (incloent el sistema financer) però si no es toquen de veritat els incentius (i en la direcció correcta!) es pot avançar però sense rematar

• El Secretari d'Immigració de la Generalitat ha posat al maetix nivell al Papa i a un iman salafista de Lleida. Neocoms. És legítim criticar al Papa i segurament tenim moltes raons per fer-ho, però no se'l pot posar al mateix nivell que una ideologia que lapida a les dones adúlteres o que justifica atacar amb àcid a nens i dones. Hi ha un mínim comú denominador que és la declaració universal dels drets humans o, dit d'una altra forma, l'occidentalisme. Sense complexos, occidentalisme. I si algú traspassa aquesta ratlla és el nostre enemic, ja que vol destruir la nostra societat. No totes les religions ni tots els models de societat són comparables ni acceptables. I amb qui no ho entengui no hi perdem temps, no li donem cap credibilitat i, sobretot, cap responsablitat. Occidentalisme, drets humans i sentit comú

• Ens estem fent grans: Sony ha deixat de fabricar el walkman de Casset. El teu fill sap que és un walkman i un casset?

• I per si busques escola per aprendre a volar: